¿Com els biblistes que volen deduir quines paraules i quins fets que es narren als textos del Nou Testament es poden atribuir amb certa verossimilitud a Jesús, en lloc de ser elaboracions dels primers cristians, a partir de l’enorme entusiasme amb que evocaven la figura de Jesús? Al llarg del temps que fa que nombrosos biblistes ho intenten, s’han establert una colla de criteris dels quals John P. Meier cinc d’ells els considera bàsics. Són el següents:

1. Criteri de dificultat, consistent en considerar verídiques les frases, o fets, que més aviat desdiuen de la bona imatge del Natzarè. Un exemple és la narració de la trobada de la mare i dels germans amb Jesús, intentant endur-se’l a casa perquè creien que parlat amb la gent desvariava.
2. Un segon criteri és el de discontinuïtat, paraules i fets atribuïts Jesus que no poden derivar del judaisme de la seva època ni de l’Església primitiva, com la prohibició de jurar o l’oposició al dejuni voluntari dels seus deixebles.
3. Un tercer criteri és quan unes paraules o uns fets de Jesús s’expliquen en més d’una font independent, com la referència que fa del Regne de Déu.
4. El quart criteri anomenat de coherència, s’aplica a les frases i als fet que lliguen amb els fragments que ja s’han considerats autèntics, mitjançant els criteris anteriors.

Meier afegeix altres cinc criteris que qualifica de secundaris o menys determinants. I tot i lloar la validesa dels quatre primers confessa que el resultat de la investigació històrica proporciona en diversos graus la probabilitat d’encert, però no una certesa absoluta.

Mesos enrere em sorprengué aquest procedir llegint un exhaustiu llibre sobre l’ Odissea en el qual en lloc de datar l’epopeia en una sola època i d’atribuir-la a un sol autor, anomenat Homer, sostenia que corresponia a diferents èpoques i diferents autors (sense excloure que al final hi hagués un redactor últim que elaborés el text com el coneixem avui).  N’havia tingut prou en deduir els diversos anys d’acord amb la citació, per exemple que fa al poema, de les armes dels contendents per determinar quan s’havia escrit aquell fragment.

El perill de la recerca històrica és caure en el minimalisme. En una glosa pròxima m’hi referiré.