El 8 d’agost era la festa de Sant Domènec, el fundador de l’Orde de Predicadors, coneguts popularment com els dominics. Domènec Guzmán era espanyol, nascut a Coleruego, a la Ribera del riu Duero. Pertanyia a una família de l‘alta noblesa, emparentada amb moltes de les monarquies europees. Despres d’entrar de religiós en l’orde de Canonges Regulars, a la catedral d’Osma, en constatar que als territoris on havia viscut s’estenia l‘heretgia càtara, que feia molt de mal a l’Església, decidí dedicar-se a la predicació per convèncer els càtars que tornessin a la fe catòlica. El Papa l’animà i l’ajuda en la creació del nou orde.

A mi el sant no em cau gaire bé, tot i que l’orde ha tingut grans personatges, homes i dones, alguns que valoro  i hi simpaitzo, com Ramon de penyafort. Avui parlo del sant perquè passant pel carrer Asiàs March he vist l’església de la Mare de Déu del Roser oberta, que sempre havia vist tancada, i he entrat a coriossejar, i m’he trobat amb una exposicio sobre l’Art Dominicà. M’ha interessat seguir-la; escultures, pintures, ornaments sagrats, calzes i custódies, llibres antics… amb sant Doomènec com a protagonista principal, i santa Caterina que, amb sant Domènec, van propagar el rosari, devoció que originà la dolça advocació de la mare de Déu del Roser.

L’exposició mostra la cara bonica dels dominics, sense cap referència a la intensa participació dels frares dominics en la terrible Inquisició espanyola, de la qual, durant quinze anys, el dominic Tomás de Torquemada –íntim amic i confessor d’Isabel la Catòlica i del seu marit, el rei Ferran el Catòlic. Torquemada exercí una pertinaç persecució dels considerats heretges, als quals sotmetien a tortures horribles perquè confessessin… Segons historiadors espanyols, sent Torquemada el Gran Inquisidor, hi hagué més de 10.000 morts.

Tot conemplant l’exposició –llums i ombres– en trec una gran lliçó: qualsevol religió, qualsevol idea sostingudes amb fanatisme es giren en contra de la gent que voldrien salvar.