L’hivern ha escombrat la tardor, amb molta aigua, i uns dies sense ànima. Això aquí, a ciutat. Per la televisió veig que a muntanya ha caigut força neu i el paisatge s’ha tornat molt bonic, vestit de la bellesa quieta i misteriosa que agafa quan neva.

És com si no tingués ganes de fer res. Sortir al carrer no m’abelleix. És l’hora de la “santa continuïtat”, una frase que no recordo on la vaig trobar per primera vegada, em sembla que en un escrit de sant Ignasi de Loiola que aconsellava a les persones que cerquen la perfecció que, en temps de desgana, no canviïn sinó que continuïn fent el que estaven fent: la santa continuïtat.

Continuar. Fer el llarg camí i anar resolent les coses que se’t presenten. Un pas rere un altre. Mirant l’horitzó, on sempre i ha una llum.

Com ara: d’aquí a uns dies comença l’advent i serà Nadal.