‘Laetus dies hic’

Que hi ha algú?

Deu dies més i será Sant Jordi. Sembla que aquest any la Diada es podrà celebrar, encara que amb estrictes mesures per evitar contagis. En vaig parlar ahir amb la Dora i l’Argimir, de la LLibreria Carrer Major. M’hauria agradat haver pogut presentar el meu darrer llibre i que per Sant Jordi la gent el pogués adquirir. No que el compressin perquè l’he publicat com un obsequi, i només en demanem cinc euros (per agrair a la llibreria que el distribueixi, tot i que el poc diner que es recaudi volen que es destini a una oenegé).

Parlo del llibre del titol llatí Laetus dies hic.  En seguiré fent la mica de propaganda que puc, des del capvespre, fins arribar a Sant Jordi. Un llibre de pensament que les persones més pròximes ja el tenen. Però em fa il·lusió  que a algú  que el veurà el dia de la Diada li cridi l’atenció, i l’agafi. Són gloses breus, escrites al pas dels dies, i com conversant amb els amics i amigues coneguts, i amb els telemàtics, que no veig i que potser ni ens coneixem.

La pregunta de sempre: hi ha algú, a l’altra costat? La coversa sol reclamar la presència física dels interlocutors. Però els humans hem inventat mil artilugis per parlar en la distància i l’absència. El telèfon va ser un del invents més prodigiosos, avui superat amb la informàtica i les mil xarxes que hem creat. Fins i tot podem llançar a l’immens Univers naus terrestres, preguntant si hi ha algú.

És la veu, la nostra veu, cercant el diàleg més enllà del nostre petit món.

3 Comments on "‘Laetus dies hic’"

  1. Albert Fabà | 13 Abril, 2021 at 19:41 | Respon

    Jo també volia presentar el meu llibre ara, però ho faré al juny, segurament. Sí que el presento a Tortosa, el dia 22. M’han fet una entrevista molt bonica, des de la caseta que tenim a prop de la capital de l’Ebre. A veure si t’agrada:https://apropebre.cat/albert-faba-dietari-ebrenc-dun-bipolar/

    • Albert, en primer lloc dir-te que t’agraeixo que sovint pengis algun comentari al capvespre, cas rar, malgrat que m’agradaria que més amics i amigues hi entressin, i enriquissin el diàleg. Respecte del teu darrer comentari et comunico que ja he rebut el teu llibre i que li he donat una entretinguda mirada, que amb el vídeo que ens envies me’l fa encara més viu, i m’acreix l’enveja que em feu els qui teniu una població tan a prop de la natura. M’ha agradat molt l’entrevista que et fan, pel que dius i pel lloc on ets. ¡Quines vistes més relaxants i boniques! I del llibre, felicitar-te, pel que escrius i com ho fas –amb un llenguatge ric, ple de boniques paraules “ebrenques”—. I també per la valentia de donar-te a conèixer com a bipolar. Vull dir-te que fa que encara t’apreciï més, i que em costi menys d’acceptar haver estat algun cop “víctima” de la teva eufòria. En l’entrevista mostres el teu tarannà cordial i alegre, senzill i molt directe; qualitats que et coneixem els qui portem anys treballant amb tu per fer un país més just i més amable. Per tot plegat, moltes gràcies.

  2. Albert Fabà | 19 Abril, 2021 at 11:35 | Respon

    Moltes gràcies a tu, Jaume. Podem pensar diferents en algunes coses, però sempre t’admiraré. Te n’admiro l’empenta, la jovial i constant esperança, la promoció del treball en equip, les teves inciatives periodístiques. I tens raó, en això de les meves sortides de to. Aquests dies hi penso: eren fruit de la malaltia (no és una disculpa, però). Hi havia alguan cosa dintre meu que em podia i em portava al descontrol, no era jo qui decidia com hi havia de respondre, sinó com una mena d’instit irrefrenable. Afortunadmaent, passat el rampell podia mantenir una relació (fins i tot amicable) amb aquella persona amb qui m’hi havia enfrontat.

    Una abraçada.

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*