Avui haurà quedat constituïda la mesa del Parlament, presidida per Laura Borràs, que serà la segona autoritat política de Catalunya. S’hi arriba amb molts dubtes, amb desavinences i estira-afluixes, i amb la possibilitat que la Laura sigui inhabilitada pel Tribunal de Justícia. Polònia en va oferir una paròdia que, per desgràcia, reflecteix la realitat. Però també li va donar un toc alegre i fins de bon rotllo perquè, malgrat tot, els dos nuvis volen que el casament es faci.

¿Quina serà, la realitat? Una cosa és certa i positiva: la mesa és independentista. I una altra també és certa: que la Laura no titubejarà com el president anterior, i que la presència a la mesa d’un membre de la CUP li donarà més força, enfront als embats de la Justícia espanyola.

Que d’embats n’hi hauran és segur. Ja s’ha vist com ha reaccionat el govern espanyol amb la pèrdua de la immunitat dels polítics catalans exiliats, com s’ha afanyat a celebrar la pírrica victòria, en ser-los negada. Tan de bo Esquerra, havent aconseguit per fi la presidència de la Generalitat i veient quant fals que és el diàleg que ofereix el PSOE, s’inclini de facto per la intel·ligent confrontació, i entri sense escarafalls en el Consell de la República Catalana, acceptant el paper imprescindible que hi té Carles Puigdemont.

I nosaltres, la gent, com sempre i més!: amb la fe, la decisió i la il·lusió desbordant de l’1 d’Octubre.