Esteve és el primer màrtir cristià. Era un dels que s’ajuntaren a primera hora al grup dels dotze deixebles més pròxims de Jesús, coneguts com els apòstols, entorn dels quals es formà el primer grup de cristians. Es trobaven sovint per recordar el mestre, reunions que en grec s’anomenaven eklesia, nom que acabà aplicant-se als seguidors de Jesús. Una caracterìstica del grup és que van posar en comú els seus bens. I un dels serveis era l’atenció a les viudes, que encomanaren a un grupet de set homes, del qual en formà part Esteve.

Esteve era un jove intel·lient i entusiasta. Destacà pel seu zel en donar a conèixer la figura i l’obra de Jesús. Els jueus se l’escoltaven amb goig perquè coneixia profundament els escrits sagrats dels profetes. Però acabava la història del poble d’Israel afirmant que Jesús –a qui havien assassinat– era el salvador esperat, el messies, els crist. I seguint l’ensenyança de Jesús, explicava la religió alliberant-la del rigor i dogmatisme en què havia tombat, sota el guiatge dels doctors de la Llei. Afirmacions com que Déu no habita en un temple –concretant-ho en el temple constriuït per Salomó– els acabava d’exasperar, fins acabar denunciant Esteve com pervertidor de la religió, i el condemnaren a morir.

L’escna de la mort, contada per Lluc en els Fets dels Apòstols, és bonica i emocionant. Lluc escriu que “els membres del Sanedrí fixaren la mirada en Esteve i veieren que la seva cara era com la d’un àngel”. I afegeix que “mentre l’apedregaven Esteve pregava dient: –Jesús, rep la meva vida”. I el que m’emociona més és que llavors, “caigué de genolls i va cridar amb tota la força: –Senyor, no els tinguis en compte aquest crim”.¡La força de la fe i de l’amor! Un exemple de l’esperit cristià que anys després, un altre home bo –Francesc d’Assís– en faria el seu lema de vida: “Pau i Bé”

Doncs això, amics: a tots i totes, ¡pau i bé!