Avui, celebració de Nadal en condicions tan adverses penso especialment en la mare de Jesús, en la noieta que es deia Maria i que, encara adolescent, va ser mare del nen que de gran va influir poderosament en la història dels humans. ¿Com ho viuria la joveníssima Maria? Els evangelis parlen molt poc d’ella. I del relat de la infància, que n’és la referència més extensa, se’ns fa difícil destriar la història real de la creada, per tal d’exalçar l’origen de Jesús.

Però a mi m’és igual; fins i tot els aspectes més mítics ens apropen al Jesús real, que impactà tant als qui el van conèixer, que en parlar-ne no trobaven prou paraules per presentar-nos-el. Una llum que també il·luminà la mare, com ho hauria explicat als deixebles del seu fill més d’una vegada, i ho deixaren escrit. El seu capteniment, que davant dels elogis que la gent feia de Jesús, i veient-lo i escoltant-lo, quedava tan sorpresa que, en lloc d’ensuperbir-se, de vantar-se’n, es recloía en el seu interior i reflexionava mirant d’entendre-l.

És la lliçó que penso que ens dóna Nadal, el Nadal despullat d’aquest any, una situació més propícia per fer el mateix que Maria:esbrinar què representa Jesús i què ens vol dir amb paraules com que “ens cal néixer de nou”, o que assedegats com vivim, “ens cal cercar una aigua que no neix de baix sinó que ve de dalt”. Gent molt bona i pietosa del temps de Maria, com el mateix sant Pau, en lloc d’intentar comprendre’l el van perseguir perquè el consideraven un perillós revolucionari que els desbaratava el seu món, sostingut per una religió dogmàtica i deshumanitzada.

Potser és el que ens diu la pandèmia: busqueu el regne de Déu –l’aigua viva de la que parlava Jesús– dintre vostre.