91 anys

Avui en lloc d’escriure un text nou penjo la glosa amb la que tancava el llibre Laetus dies hic, amb la que expressava el que sento, ja al capvespre de la meva vida. És aquesta:

En la pregària de Laudes he llegit un fragment de la carta als Hebreus (atribuïda a sant Pau), molt adient amb el dia que celebro el meu aniversari. “No tenim aquí la ciutat que ha de durar sempre –diu l’Apòstol– sinó que en busquem una que encara ha de venir”. Evidentment sant Pau no es refereix als béns i situacions que anhelem mentre vivim, sinó que parla de la vida eterna.

Aquesta “casa” jo també l’espero, i amb il·lusio, i vull temps per pensar-hi, sobretot ara que l’hora de la partença és més propera. Però no sóc dels qui poden dir amb Joan de la Creu i Teresa d’Àvila “tan alta vida espero / que muero porque no muero”. Ni tampoc dels qui es rebel·len contra la mort –com el Joan Maragall del Cant espiritual–, que en certa manera oposen “l’altra” vida a l’actual. Personalment, perquè m’agrada tant la vida terrenal i perquè m’entusiasma, i sempre tinc coses per fer, sento que aquests anhels per força han de trobar continuïtat i completesa, més enllà de la mort. La fondària que trobo en el nuvolós avui m’és com un besllum del Futur Absolut.

A l’himne de Laudes (que és de sant Ambròs, 340-397, bisbe de Milà), hi ha el vers “Laetus dies hic tránseat / crepusculum mens nesciat” (“Que passi content el dia d’avui / oblidada la ment del mal al crepuscle”), que trobo molt bonic, i que s’adiu a l’anhel de viure tranquil i alegre. El salmista (salm 84) esclata d’alegria al fer el camí sota la mirada de Déu. “Fins i tot les orenetes –afegeix– fan niu al temple”, i “els arbres del bosc criden de goig, en veure que ve el Senyor”.

Els amics em feliciten amb el tradicional “per molts anys”. Si se me’n concedeixen tants com em desitgen ¿no m’agafaran ja en el més enllà?

Aprofitol’avinantesa per recordaar que no havent-se pogut fer la presentació del llibre, es va el repartiment directament. Tothom que desitgi tenir-ne un exemplar pot demanar-lo a la llibreria Carrer Major, pel qual no es cobra res, només abonar bonin cinc euros, pel servei que em presten. Si no viviu a Santa Coloma podeu trucar a l’esmentada llibreria per concretar la forma d’obtenir-lo (933 85 58 429).

Perquè sapigeu de què va el llibre i animar-vos a llegir-lo copio un escrit del meu bon amic, el doctor Santiago Tintoré:

Molt estimat Jaume: He aprofitat el confinament durant els dies d’estiu passat, per llegir amb molt d’interès el teu llibre “Laetus dies hic”. Quin títol més bonic. Te ritme. Sembla l’encapçalament d’una partitura musical. És com tu dius un llibre blanc. No és cap llibre de ficció. És un llibre de tauleta de nit per llegir amb calma i meditar, abans d’anar a dormir. És un llibre important. Em recorda molt bé la teva entrega personal i humana, per a tots els llocs on has estat destinat, i l’evolució del teu pensament al llarg de la teva vida. Jaume, segueix fent “camí”. No et desanimis. Una forta abraçada, amb tot afecte, SANTI .

3 Comments on "91 anys"

  1. Joan de Anguera Bachs | 30 octubre, 2020 at 11:43 | Respon

    Per molts anys, estimat Jaume Patriç
    Joan

  2. Me’l compraré, la propera setmana. M’ha agradat molt la glossa!

  3. Jaume Pubill Gamisans | 4 novembre, 2020 at 14:02 | Respon

    Per molts anys puguis viure amb la plenitud que ho fas i tan ben acompanyat de tants amics. Et seguirem llegint.

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*