Estava estenent la roba quan veig que un insecte es fica en un forat que fa temps vaig fer a la rajola de l’ampit de la finestra, per subjectar un test que havia comprat per tenir-hi flors. Ha sortit volant i se n’ha anat. Després ha tornat… M’he recordat que havia vist, en altres ocasions,  una mena de vespes, més grans, que fan un forat a terra i hi deixen un ou, i marxen, però tornen portant un altre insecte, en general una arany, que han immobilitzat tocant-los no sé quina part del cos, que deixa la víctima inerme. La deixen al costat de l’ou i ho enterren, i se’n van. Quan la larva sortirà de l’ou tindrà a l’abast carn fresca, suficient per alimentar-se fins a valdre’s per ella mateixa, convertida en insecte madur.

És el cicle vital, la meravella de la natura! Cada animal, cada planta, fins i tot les bactèries i els virus tenen el seu cicle reproductiu que assegura la conservació de l‘espècie pròpia, i la d’altres éssers que se n’alimenten. Aquest insecte que vaig fotografiar tancant  el forat amb un va de vidre, també té el seu cicle reproductiu. El llibre que vaig comentar ahir arriba un moment que el protagonista, aficionat a l’astrofísica, es pregunta si l’univers, on tot encaixa a la perfecció, no obeeix a una intel·ligència extraordinària que ho ha ordenat tot.

A mi em sorprèn que aquest petit insecte hagi triat el forat de l’ampit de la meva finestra. Va venir, va marxar, va tornar… i aquí queda la seva cria. ¿On serà ara, en quins cels té el seu hàbitat? Quan la larva sorti no veurà els seus pares, no els necessita per a res. I em pregunto: ¿quan de temps viurà el recent nascut insecte? Al cel de prop de casa aquests mesos hi veig volar, incansables a la cerca d’aliment, unes parelles de falciots i d’orenetes que volen incansables a la caça d’insectes, per a  elles i per a les seves cries…

El misteri, sorprenent! de la vida.

•