Formàvem un cercle com si volguéssim abraçar el Germinal Tomàs que, quan ha arribat, l’hem rebut amb apludiments, amb la llum rogenca de les bangales enceses i la mica de música que se sol tocar quan s’eleva un castell. Entre la gent hi havia el seu pare, el Manel. Una família humil, família de barri, que fa anys que treballen per canviar el món, des de la seva barriada. La mare del Germi, esposa del Manel, té dedicada un sala de la Biblioteca del Raval en reconeixement d’aquest treball que venia fent amb el seu marit, fins que va caure malalta  i morí,fa pocs anys. ¡Com la recordem!

No entenc que els governs no solament no reconeguin aquests ciutadans, tan valuosos, que si surten al carrer, i es manifesten i protesten és perquè volen canviar la societaat, tan injusta.

El Germinal ha passat molts dies  la presó. Ha estat acusat de terrorista. ¡Que llarga i salvatge que és la repressió que pateix el poble! Sortosament la gent bona en lloc de desanimar-se i enfonsar-se en surt enfortida, i són més persones, cada cop més, que se’ls uneixen, decebudes d’aquesta societat tan injusta, tan insolidàra, tan insensible i tan poc democràtica. Vindrem més vegades a la plaça, i rebrem més lluitadors excarcelats…

Però un dia serem molts més que ens hi trobrem, per celebrar la victòria