Escac i mat

 

L’entrada de Puigdemont i Comín al Parlament Europeu em fa pensar quan en una partida d’escacs la Reina Blanca fa escac i mat al Rei negre. Cert que a la Torra Junqueres una pila de peons la immobilitzen, però l’àlfil Ponsetí baixa en diagonal i s’ajunta a la nostra Reina i guanyarem la partida. Tant els espanyols com Europa, que fonamentalment és un club d’estats i no la unió de pobles europeus, sostenien que la partida es juga a Catalunya; avui hem vist com el joc ja és al cor d’Europa.

M’ha satisfet molt veure Puigdamont i Comín ocupant el seu seient i que immeditament després fessin una conferència de prema des de la plataforma Diàleg UE-Cataluya. Em quedo el que ha dit un dels participants: que per més que Espanya i Europa diguessin que la qüestió catalana era un afer que incombia només a Catalunya, avui ha entrat ja de ple dret al Parlament Europeu.

Una conclusió: que no ens hem de deixar atrapar pel discurs que no cessa de pregonar la gent benpensant, els constitucionalistes i els qui prediquen que l’única sortida és l’autonomisme, almenys per uns lustres. Com un mantra, ens diuen i ens repeteixen que no hi cap altra sortida que o la dreta  extrema (amb Cs, VOX i PP) o el PSOE-UP, amb el suport d’ERC i altres partits que amb el vot o l’abstenció han dut Pedro Sánchez a la Moncoa.

Queda la via que la gent vam obrir l’1 d’octubre. Una via de la qual, avui, n’hem vist un ramal passar per Estrasburg.

 

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Sigues el primer en comentar on "Escac i mat"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*