La notícia de la campanya de desobediència civil presentada amb el nom e Tsunami democràtic m’omple de goig. Per mi és com la confirmació del que fa temps que penso sobre el procés. La gent em diu que està desanimada, avui mateix, uns veïns amics de lesValls de Farrera i d’Àneu em deien que soc un somiador perquè creuen que això de la independència fracassarà “per culpa dels polítics, que no s’entenen”. Estic d’acord que els partits ho han fet molt malament, i que si fos pel seu comportament, tot el que vam guanyar l’1 d’Octubre (el dia més important de la Catalunya moderna), ho acabaríem perdent-ho.

Però els partits només son una part (important),del procés. Son els jugadors que en l’escaquer juguen a negres i a blanques la “seva” victòria, però, sota terra, hi ha el poble que, com les capes tectòniques quan s’origina un terratrèmol, fa temps que es mou i que, el dia menys pensat, remourà el subsòl i es produirà un tsunami que ho arrossegarà tot. Els primers en endur-se al darrere seran aquests polítics que perden el temps disputant-se les cadires, asseguts en els seus despatxos.

Aquesta fe en el poble fa anys que la sento, i aquests dies que porto al Pirineu me n’apercebo d’on em ve. Pobles petits profundament catalans. Gent de la terra amb més de mil anys d’història, profundament catalana. Les muntanyes, els prats, els rius, les orenetes que avui han marxat però que l’any vinent tornaran a ser aquí, son catalans i catalanes des de fa més de mil anys. Catalunya –ho ha demostrat al llarg de segles—té els fonaments ben catalans. El aquest substrat ho impregna tot.

Tan de bo el Tsunami democràtic o de la desobediència civil siguin les onades preliminars del Tsunami “tectònic” que es cova sota terra!

Com Alins, la majoria de pobles!