Visito l’exposició del Palau Robert dedicada al filòsof i teòleg català Raimon Panikkar. No és molt extensa però sí intensa. En una primera sala diria que hi trobes l’“ànima” de la seva visió filosòfico-religiosa de la vida. En un espai més aviat fosc. con d’una capella, pengen del sostre grans plafons amb fotografies dels llocs on ha transcorregut la vida de Panikkar, amb frases que vénen a ser una síntesis del seu pensament.

Sobresurt una fotografia molt gran de la muntanya de Montserrat; que diria que és el símbol de la seva visió del món perquè, en aquesta muntanya, conflueixen la geografia o cosmologia, la història, la cultura i la religió. La visió unitària del món i de l’univers. Diu el filòsof: “El Cel, la Terra i l’Home són tres elements irreductibles i inclusius de l’experiència humana. El diví, el còsmic i l’humà són presents fins i tot en el bocí més petit de la realitat”.

En la  sala següent es resumeix la biografia i l’obra de Pànikkar. Confesso que no he llegit res, d’ell. Descobert quan feia el batxillerat, mai des de llavors no me n’havia fet una imatge que m’atragués: va ser sacerdot de l’Opus, després força anys monjo budista a l’Índia i, casat, ha viscut com un santon a Tavertet. Avui penso que tantes experiències i tan diferents l’han obert a un pensament lliure i universal, que l’han dut a contemplar l’univers des de la unitat del Tot, en tenir un mateix origen en Déu.

¡Que bé que ho expressa l’extraordinari tapís de la creació que presideix l’exposició del Palau Robert!

Ramon Panikkar

El pelegrinatge no és sinó caminar amb el cos, i per tant en el temps i en l’espai, vers la Plenitud.

Mentre no contempli cada tros de la terra com el meu cos, no menyspreo només la Terra, sinó també el meu cos.

Un còdol és més que un còdol… la pedra que tinc a la mà codifica l’univers.

No he viscut per escriure, però he escrit per viure d’una manera més conscient.