Falten 10 minuts per ser ja diumenge però no vull deixar passar el dia d’avui (dissabte 25) sense dedicar un pensament al 60è aniversari del Tractat de Roma, que donà origen a la Unió Europea. I ho faig emocionat –per una banda– però també decebut i molt trist. Decebut perquè l’Europa que s’ha anat fent no m’agrada. Penso en els “pares”del projecte: els grans polítics Robert Shuman, Jean Monet, Konrad Adenauer,i Alcide de Gasperi. Ells somiaven en l’Europa dels pobles i de la gent. L’Europa dels valors humans, com el papa Francesc recordà ahir als caps  dels estats europeus. En lloc d’això, tenim dels vells estats, precupats principalment per l’economia,i amb un esperit absolutament individualista. Cada estat mirant de treure el major profit possible, com és lògic tractant-se de països on predominen els interessos del capital.

I ho escric amb una molt gran tristesa. Només cal pensar amb la conducta d’aquests estats davant el terrible drama dels refugiats i dels immigrants i dels pobres del món!

Però sento alhora una enorme emoció pel que estem vivint a Catalunya: l’extraordinari procés de la construcció d’un país nou, en el que el govern i una enorme multitud de ciutadans i ciutadanes treballem units per fer un estat modern i “nou de dalt a baix”, en el que l’ojectiu principal sigui el benestar de “totes” les persones. ¡Quin goig veure que per damunt de l’imperi de la freda llei es col·loquin els valor humans!

I afegeixo –és una anècdota molt personal– que per escriure aquestes ratlles he esperat que acabés el preciós programa de TV3 OH happy day, en el que dues de les cançons m’han m’han emocionat: la del Petit Príncep(“en cada u de nosaltres hi ha un petit príncep) i la de l’havanera (de l’admirada Silvia Pérez Cruz).

No sé per què, aquest programa em fa pensar en l’Europa que jo vull!