Plantes a la finestra
Fa temps que penso posar plantes a l’ampit de les dues finestres de casa. Temps enrere vaig provar mantenir-hi geranis, però van resistir poc temps els atacs d’una emprenyadora papallona, i van acabar esllanguint-se, tot i aplicar-los uns líquids que a la botiga de plantes m’havien recomanat. Va ser, però, sobretot, la calor. Les meves finestres miren a migdia, Tot el dia hi peta el sol i molts dies el termòmetre puja gairebé als 40 graus. Els geranis m’agraden molt, en especial els vermells-sang. Eren les plantes ornamentals que teníem a Can Fatjó, a les galeries i al mur de sobre la porxada, i molt sovint me n’encarregava jo, de regar-los.
Després vaig substituir-los per pensaments. Un conjunt virolat, flors roges, flors blaves, flors blanques, flors grogues… Em diuen que és la planta més adequada per l’hivern. Però tampoc van durar gaire temps. Unes setmanes. Suposo que també per la calor. Ara m’he decidit per plantes menys “boniques” però més resistents. Hi he posat una mata de farigola i una altra de menta. La farigola espero que duri. Vol sol. I en terrenys secs i poc humits es manté bé i, privada d’humitat, guanya en olor. M’agrada tenir-ne sempre a casa per adobar la carn, la truita a la francesa, la sopa de pa… L’altre dia vaig obrir el calaix per agafar-ne un pessic i em vaig trobar que ja no me’n quedava. Això em va donar la idea de plantar-ne a l’ampit d’una de les finestres. De la menta, en canvi, no n’espero gran cosa. Als vespres la veig pansida, derrotada pel sol. La rego, l’endemà al matí apareix eixorivida però al migdia ja s’ha rendit.
Potser intentaré omplir els buits que quedin al costat de la farigola amb pensaments, un altre cop, i en plantaré també en l’habitació on treballo. Encara que durin poc. Disfrutar de la meravella de les flors i estar pendent d’elles bé val la pena. A més, l’atenció personal a la supervivència d’uns humils éssers vius m’acosta al miracle de la vida.
D’altra banda em sembla que els pensaments –pel nom, per la figura de la flor, pels tons que agafen– són com una imatge de la tardor: l’estació més nostàlgica de l’any.
Molt boniques les teves plantes. A mi m’agradaria tenirne pero no puc per les gates, aquestes se les menjen i les maten o bé es poden enverinar amb plantes toxiques. Aixi que vaig dir plantes no en tindre. Pero sempre acabo tenin una de nadal que emb regalen i com es un regal no puc dir que no i l’acabo cuidant fins que es mor. La vida de les plantes es molt curta a mi emb deprimeix cuan una planta es mor, es una pena i emb poso trista. Queda molt bé una truita adornada amb farigola. Espero que et durin la menta i la farigola. Has tingut una bona idea decidint plantar plantes a les finestres, donen alegria a la casa i es bonic veure mentres escrius plantes o flors, perque et recorden a la vida. Es cert la tardo et emb trasmet una certa nostalgia.