“La Mercè, sense la Mercè”

Llegeixo a la secció de cartes al director del Punt-Avui un escrit d’Enrique Calico, de Barcelona, de la que en copio uns fragments: “Com a barceloní de socarel, escric amb tristesa, perquè celebrem les festes de la nostra patrona sense la nostra patrona; les festes de la Mercè sense Nostra Senyora de la Mercè” I enumera els actes que han desaparegut: “la processó amb gegants i capgrossos, amb el municipals a cavall tocant les trompetes”, les confraries, la Verge… I conclou amb una queixa amarga: “Què passa, senyors organitzadors? Això no té sentit”.

Els canvis són el reflex de la traannsformació que ha experimentat la nostra societat que, de ser oficialment catòlica, s’ha convertit en laica. A la gent que viu la secularització amb convicció i un cert toc antireligiós li molesten les manifestacions heretades de la societat dels temps de cristiandat que, com és natural, porten la marca de la religió catòlica. Abolida la confessionalitat de l’Estat, hi ha la voluntat “justa” i convenient de separar la religió i la societat civil. Però per dur-ho a la pràctica cal molt de seny i sensibilitat. I no deixar-se portar per prejudicis ideològics o sentimentals (ni pel fanatisme religiós ni per l’al·lèrgia contra la religió).

Cal tenir present que la major part d’aquestes celebracions tenen una repercussió que va més enllà de la fe, perquè a còpia d’anys de viure-les, el poble se’ls ha fet seves. Poso el cas d’una processó (i penso en concret en la de Sant Fèlix, de Vilafranca). La “presideix” sense cap mena de dubte la figura del sant. ¿Se l’hauria de  treure? Una figura –com passa amb la Mare de Déu de Montserrat, o amb Sant Jordi… i en general, amb els patrons de tots els pobles– que ha passat a ser patrimoni del poble. A Vilafranca a la processó els capellans ja no hi van, tot i que l’entrada del sant en la basílica sigui el moment àlgid de la processó. A aquest tipus de celebracions, ¿no se’ls pot reconèixer el caire cultural i folkòric, i popular!, i mantenir-les?

Tot està en saber reinterpretar les tradicions i adaptar-les als nous temps. De fet, ningú derruirà una catedral gòtica, per carregada que estigui de sants i de creus!

Tanit, “deessa” púnica, patrona de la fertilitat. Molts segles objecte de culte, avui en la Santa Coloma “laica” dóna nom als premis més importants de la ciutat. (Segurament perquè una seva imatge es trobà al iber, ara al museu de la Torre Balldovina).