Havien passat 52 minuts de l’any nou. Les monges havien pregat per ell i l’havien atès meravellosament una estona abans. Montserrat, la mare superiora, li va repassar el cos i –amb saviesa d’infermera experimentada– em va dir que al nostre amic li quedaven poques hores de vida.
-Si notes alguna cosa rara a la respiració, toca el timbre i vindrem de pressa –em va dir.
A les 00:00 al carrer Roger de Flor, la cridòria dels que celebraven les campanades es colava per la finestra de l’habitació d’en Jaume. Ell estava tranquil, respirant sonorament i amb dificultat, fent apnees que a l’estona esdevenien falses alarmes. La germana Gisela li humitejava els llavis amb un hisop improvisat, i m’ensenyava com s’havia de fer per girar-li el cap suaument. Finalment, les monges van marxar, no sense abans recordar-me que en Jaume havia complert la seva paraula: havia esperat que jo tornés.
Passada la mitjanit, els whatsapps dels amics arriben al mòbil del Jaume desitjant-li un bon any. El seu nebot Bernat li truca amb l’esperança de poder parlar amb ell.
A dos quarts les cuidadores nocturnes venen a moure’l i canviar-lo. En Jaume descansa sobre un llit inflable, perquè no es llagui. Gisela torna, preocupada pel que pot passar. Baixa el nivell del llit al màxim perquè jo pugui mantenir el contacte amb ell. Finalment ens deixen sols.
L’espera dura molt poc. A les 0:45 noto un canvi de ritme, una anomalia. Respira amb més dificultat. Les apnees són massa llargues i dèbils. A les 0:52 arriba el darrer sospir. Les mans se li refreden. El front també. Pitjo el botó de l’alarma. Les cuidadores venen corrents.
-Lo sentimos mucho -em diuen-. Le acompañamos en el sentimiento.
“No em desitgeu més anys -ens va dir en Jaume quan va fer 93-. Hom ha de saber marxar quan toca. Desitgeu-me que jo ho faci amb clarividència, elegància i alegria”.
I així ha estat.
-Eugeni
__________________________________
A la foto de la Loli es veu en Jaume al pati de la residència de les Germanetes del Pobres, a mitjans del passat novembre
>> No deixeu de veure el reportatge ‘Un dia amb en Jaume’ que li han fet en Josep Pitarque, l’Elvira Ruiz i l’Agustina Rico: clickeu aquí
Benvolgut Jaume,
Ja descansa en la Pau del Senyor.
Ha estat un gran plaer formar part dels seus lectors.
Pregui per tots nosaltres.
Bon viatge.
Jaume,bon amic,
Tu ja veus la Llum, te l’has ben guanyada!
Oi que ens miraràs joiós d’Allà estant mentre nosaltres seguim fent camí?
Gràcies per ensenyar-nos a estimar la vida.
El darrer capvespre de l’any 2022.
Poc després ens has deixat, només feia tres anys que et vaig conèixer i sempre t’agradaven les meves fotos, a mi també m’agradaven molt les teves respostes.
Sempre estaràs al nostre record. D.E.P. 🌹
Bon viatge, Jaume!
Estimat Jaume,
Amb el teu exemple ens has ensenyat a estimar.
La teva llum ens acompanyarà sempre.
Descansa en pau.
Que Dios lo acoja en sus brazos
El Jaume ha sido un referente de lucha en fovor de las mejoras sociales en nuestra ciudad, adiós Jaume siempre te recordaremos con cariño
En Jaume, en aquesta nova vida, segur que haurà retrobat els pares i germans. Moments de joia i felicitat en la pau de Déu
Descansi en pau.
Un cop emotiu tot i preveure’l. Ha estat un mestre. En el seu estil, podem dir que es al cel i el cami obscur de la fe de que parlava ara ha arribat a la llum. Que la llum eterna l’il.lumini.
Bon viatge tiet!✨💫🌈❤️✨
Al cel siguis. T’enyorarem…
Estimat Jaume, descansa en pau i alegria.
El teu camí a la terra ha acabat però els teus passos ens il·luminen al nostre i el teu record ens acompanya.
Acompanyo en el sentiment a tots els familiars i amics i especialment l’Eugeni.
Una abraçada ben forta a tothom.
L’any 1957, que va ser ordenat sacerdot i posteriorment va exercir de vicari a Vilafranca del Penedès, m’evoca l’any del meu naixement; com a vilafranquí que sóc, recordo que a casa meva tota la vida se n’havia parlat molt de mossèn Sayrach i del seu pas per aquella Vila dels anys cinquantes. Per això, sempre l’he tingut a la memòria, i he procurat anar sabent coses d’ell, perquè pel caràcter religiós de la meva família, probablement deuria ser una de les primeres fesomies que se’m va aparèixer davant els meus ulls en la meva nova vida. A l’escoltar com jo plorava a esgarips i amb aquella potència, la meva mare em comentava que mossèn Sayrach li deia: “Maria, aquest nen arribarà a ser Papa…” Que al Cel sigui i que Allà ens poguem conèixer una mica millor.
El darrer capvespre de l’any 2022.
Poc després ens has deixat, només feia tres anys que et vaig conèixer i sempre t’agradaven les meves fotos, a mi també m’agradaven molt les teves respostes.*
Sempre estaràs al nostre record. D.E.P. 🌹
No el vaig arribar a conèixer personalment al Jaume però a través d’aquest blog em quedarà per sempre un record entranyable d’ell. El meu sincer condol per als seus familiars i nombrosos amics. Descansi en pau.
El darrer capvespre de l’any 2022.
Poc després ens has deixat, només feia tres anys que et vaig conèixer i sempre t’agradaven les meves fotos, a mi també m’agradaven molt els teus comentaris.
Sempre estaràs al nostre record. D.E.P. 🌹
“La mort culmina la vida”
Paraules d’en Jaume
“Penso cada dia en la mort, però no com una cosa fúnebre, sinó com el cim de la muntanya, el destí al qual m’encamino mentre miro les flors… La mort apareix davant l’home filòsof, transcendent i intel·lectual que va saber parar-se a pensar, contemplar el riu de la vida, com el trànsit final cap a la perfecció. Aleshores no tens motiu per tenir por de la mort. No és més que els últims cops de martell que rep l’escultura, els cops de martell que acaben l’obra, la teva obra, la teva escultura, els tocs definitius que et traslladen a la immortalitat i l’eternitat. La mort no és més que una motivació… veuràs que la teva vida és la teva obra, la teva escultura, el teu tresor. Jo escric contra la mort, per la vida…. Només vull provocar el diàleg entre els homes, que la gent pugui aturar-se a pensar, humanitzar una mica aquesta societat, perquè l’home sigui feliç, perquè no es desaprofiti la vida… I contribuir així a la terra nova ia l’home nou, segons el llenguatge de l’Apocalipsi. El meu somni és una societat justa. Faig la meva petita aportació des de Santa Coloma.
extractes de l’article de Lluis Benvenuty a La Vanguardia del 7 de juliol del 2013
Tiet, has desenvolupat amb escreix les teves fites, ens has deixat testimoniatge en els teus escrits, i empremta en els nostres cors. Ara et retrobes de nou amb el pare, la mare i els teus germans, quina joia em transmet imaginar-ho; així com amb tants éssers estimats que et van precedir.
Carpe diem / Carpe diem, quam minimum credula postero
Maravilloso ser, generoso como ninguno, dispuesto siempre a escuchar y dar sinceros consejos. Un hombre comprometido y siempre al lado de los que necesitaban. DEP Jume
Un referent. El seu testimoni sempre ha estat un valor que ens va ajudar a créixer. No recordeu aquell conte de Nadal del final dels ‘60? Gràcies Jaume !
Gràcies Jaume pel teu testimoni durante la teva vida i en el temps de la teva malaltia.
Doy testimonio de la gran persona y honestidad que profesaba. Noble, tranquilo, dinamizador de actividades de todos los jóvenes en la parroquia y en su propia casa, siempre abierta para todos.
Coincidía con él todos los días, mientras caminábamos al metro, de Torras y Bages.
Solo buenos recuerdos del gran ser que, perteneciendo a las clases altas, prefirió estar junto a las clases populares obreras.
A mis 67 años, siempre le recuerdo.
Y, amigos: jamás nos adocenó en pro de línea políticas, como ocurre en nuestra Comunitat.
Y honesto en todos los sentidos.
José Rodríguez.