Després de resseguir les Santes Colomes catalanes i espanyoles vaig fer el camí de Sant Jaume portuguès  en una ruta ascendent, fins arribar a Galícia. A Santa Colombinha  vaig conèixer la llegenda del pastor que decidí pujar a Compostela per demanar a sant Jaume la curació de la seva novia, que estava molt malalta. En passar davant de l’esglesiola de la santa hi entrà, i com que d’oracions no en sabia, li tocà amb el violí una cançó. Santa Colombinha, commoguda, es tragué una de les sabates d’or i l’hi donà perquè el noi pogués fer la peregrinació a Santiago. Però en sortir de la capella la policia reconegué la sabata i acusaren el pastor d’un robatori sacríleg. El jutjaren i condemnaren a mort, i quan es dirigien al cmap d’execució entrà de nou a l’esglesiola i s’encomanà a la santa, oferint-li una nova cançó. La santa es tragué l’altra sabata i l’hi donà. Reconeguda la seva innocència, el pastor reentrà al poble i trobà la novia curada.

Una llegenda senzilla, dolça i bonica. Una de tantes meravelles que crea el poble humil, en expressió del seu bon cor!