Fa pocs dies eren les noies del Barça que derrotaven el Madrid amb cinc gols i ahir van ser el nois, ficant-li quatre gols. Un fet intranscendent –pensaran moltes persones–. Com ja deia el gran Johan Cruyff: : “Gol es gol”. Si entra la pilota, guanyes, així de simple, si no, perds, com volent dir que en el futbol, com en tots els esports, hi entra també la sort.

Però l‘esport és més que una distracció. El grecs de la Grècia clàssica en van fer com la columna vertebral de la societat. Com es diu en el Barça, “el Barça és més que un club”. Pel seu poder aglutinador i representatiu. Per la passió que suscita. Per la facilitat del poble d’identificar-s’hi.

Ara cal que el club es netegi dels elements que poden embrutir-lo, i que potenciï els valors que fàcilment es donen en l’esport: la lluita per guanyar, el respecte a l’adversari, l’educació… i l’exemplaritat positiva, que els ídols adquireixen de cara els seus seguidors, molt especialment dels joves i dels nens.

No tinc cap dubte que anit mitja Catalunya –sinó tota– se’n va anar a dormir més contenta. Això sol, en temps com els actuals, ja és molt positiu.