Una altra dada que m’ha cridat l’atenció és que encara hi ha força països a Europa que tenen la monarquia com a forma de govern. Són Noruega, Suècia, Dinamarca,  Gran Bretanya, Luxemburg, Bèlgica, Holanda, Espanya i Liestenstein, i si contemplem Àsia, Àfrica i Oceania en trobaríem bastants més. Xoca perquè això que el rei o la reina et vinguin per l’herència, per una qüestió de sang i no per l‘elecció dels ciutadans, és difícil d’acceptar. Com si tothom no fos igual! Precisament dies enrere en vaig estar parlant llargament amb un meu nebot, que em deia que el model monàrquic va contra la democràcia.

A mi la monarquia tampoc m’agrada. Però no m’atreveixo a dir que no sigui democràtic quan països tan avançats la sostenen. Són monarquies parlamentàries o figuratives, i el poble les accepta i fins i tot les defensa, les estima i se’n senten orgullosos. El cas més conegut seria el de la Gran Bretanya. O el d’Holanda. La monarquia encarna la tradició i s´ha convertit com l’emblema del país, com ho són els vestits de gala que s’endossen determinades persones que exerceixen oficis tradicionals i pompoos, com el de jutges o de soldats de la guàrdia nacional.

Però no deixa de ser un model antiquat, que progressivament va sent substituït per la república parlamentària. I no  cal dir quan el rei o la reina arriben a degradar-se ,com estem vivint amb a monarquia borbònica d’Espanya. A sobre, hi ha l’aspecte econòmic: resulta molt car mantenir una monarquia! I no dieum si ens roben!

¿Imaginaríem una Catalunya independent presidida per un rei? 

Fotos: reis/reines de Gran Bretanya, Luxemburg, Holanda i Espanya