Demà la Diada

Demà serà la festa de Sant Jordi; unaDiada confinada en la que tothom s’haurà de quedar a casa mentre el drag viral continua fent estralls en tot el país. Un dia que ni que poguéessim sortir al carrer seria per masses alegries. El drama que vivim és una tragèdia. I no tant –que també! i moltísssim!–, pel mal que fa, pel sofriment de qui emmalalteix i la la por d’emmalaltir. i peri l’immens desconsol de no poder acompanyar els nostres malalts, ni quan han mort!, sinó que tot això ens resulta tan altament tràgic i dolorós, en pensar que en gran mesurs és culpa nostra, dels humans.

Dic “nostra” per la poca activa implicació nostra en la marxa del món. Però la culpa grossa és la de la política dels partits que en les seves preocupacions i baralles han estat pesant molt poc les qüestions que més afeceten els ciutadans, el que en podem dir el benestar de la gent, de tota la gent! I encara més que els polítics culpa al ferotge capitalisme de tot el que ens està passant, i –horrorós!– del que caurà sobre els països pobres i la gent indigent, els milions de refugiats que malviuen en camps miserables…

Un panorama nublat, com ha fet a tot Catalunya aquests dies de pluja, com si la Terra plorés amb nosaltres. Avui al llevar-me he vist el cel tapat. Però al cap d’una estona el sol ha estripat els núvols i ara, a estones, il·lumin el cel, la mica de mar que veig i la ciutat que s’estén davant meu. Ho diem sovint: sempre surt el sol!

I l’esperança també. Hi ha molta gent bona. I valenta!Amb l’esperança que “això”, ho canviarem.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Sigues el primer en comentar on "Demà la Diada"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*