Fa anys que celebrem la Diada de Sant Jordi. Sempre he pensat que era una sort tenir un patró (uns patrons!) tan positius com la Mare de Déu de Montserrat (que festejarem d’aquí a uns dies) i el valent cavaller que, segons la llegenda, deslliurà la princesa del drac, que la tenia captiva.

Sant Jordi, més enllà del seu significat religiós, per allò que té de simbòlic ha esdevingut un mite nacional. Un cavaller valerós que s’enfronta amb el drac per alliberar la princesa. Reduït a l’essencial, l’opció a favor del Bé i la recusació del Mal.

Mai com aquests anys del procés independentista el mite se’ns havia fet tan real. No una noia, no una virtut etèria sinó tot el país, pateix la brutal repressió d’un Estat poderós que, encès per l’odi ha embogit i ens vol destruir. És quan el mite ens pren i ens fa homes i dones prou valents com per vèncer el combat tan desigual, al que estem abocats.

Els llibres i les roses simbolitzen l’arma que ens fa forts.

Una bona Diada!