Comença el mes de juliol, un mes que trobo solemne perquè té 31 dies i ocupa el mig de l’any, sis mesos davant i sis mesos darrere, i recorda uns sants i unes festes remarcables, a més de ser el primer mes del temps fort de les vacances. Començant pels sants, n’hi ha dos -Benet i Ignasi-, que han jugat i juguen encara, un paper molt important al món; sant Benet perquè l’orde dels benedictins que ell va fundar ha estat una pila de segles l’ànima del seu temps, i se l’ha declarat el pare i el patró d’Europa. I sant Ignasi perquè amb l’orde dels jesuïtes, que fundà, ha marcat profundament el món modern.

Hi ha uns altres sants, que anava a dir més humils, o més ben dit, més propers. Una és santa Magdalena, una de les dones més amigues de Jesús, al qual acompanyà fins a la creu, i va ser la primera persona a qui Jesús es va aparèixer, després de la seva mort. I hi ha els pares de la mare de Jesús, sant Joaquim i santa Ana, i la difícil de qualificar, santa Maria Goretti, que assolí una fama extraordinària fa uns quants anys.

Jo hauria de nomenar sant Jaume, apòstol, però és una figura que l’apropiació que d’ell va fer l’Espanya franquista -“San Jaime y cierra España”- me l’allunyà. Celebro el sant, encara que per la semblança dels noms, em fa més devoció l’irlandès sant Patrici, tot i que el meu nom, Patriç, correspon a un personatge d’una obra de teatre que el meu pare volia escriure. Per acabar l’elenc cito la Mare de Dèu del Carme, festa que em va començar a agradar quan vivint a Caldetes havia anat els estius a la processó marina que es feia amb la imatge de la verge del Carme.

I res, que acabo la glosa com ho he fet amb alguna altre, amb la dita “tots els dies són sants i bons per qui està en gràcia de Déu”. Ves que fàcil és sentir-se content!