Escolto que referint-se al dia d’avui diuen que és “la més important de l’any”. Ho diuen i ho remarquen els empresaris de negocis com els restaurants, els hotels i cases dedicades al turisme, els locals d’oci nocturn, les botigues…    Des del seu punt de vista tenen raó: és la nit que fan més diners, més que la resta de l’any. Però ho és, d’important, per a tothom; d’assenyalada i viscuda per la gent en general perquè s’ha convingut en fer-ne com la nit del canvi d’any i, per tant, com la que mesura el nostre temps: acabem un any –un any més—i n’encetem un altre. Una bona ocasió per fer un balanç de la vida en tots els aspectes.

Celebrada amb la família o amb els amics és una bonica ocasió de trobar-se i de viure l’amistat i l’amor. D’enyorar les persones que ja no hi són i de desitjar-nos que l’any que encetemt sigui millor. Moltes persones en el moment de les campanades solen expressar en la intimitat de l’ànima un desig important…

El que no m’agrada és l’aspecte banal de la celebració. Jo no posaria mai la televisió, aquesta nit, pel seu caràcter esbojarrat, sorollós i de disbauxa. Tampoc m’agradava la manera com es vivia el traspàs d’any en àmbits religiosos, anys enrere: reunits a l’església amb actitud com penitencial, en desgravi pels pecats que es cometien al món, molt especialment la nit de cap d’any.

Per mi, és una festa; una robada bonica de celebració dels valors de la vida, amb les persones que estimem.