Comencem l’any 2022 amb el desig de superar la pertorbadora pandèmia que ens isola i fa que visquem amb neguit i amb por.  Pensàvem que per fi ens n’hauríem sortit i que, enguany, celebraríem els grans dies de Nadal, de Santa Coloma, de Cap d’Any, de Reis amb joiosa normalitat: amb els familiars i els amics. I les hem hagut de viure sense les persones que més estimem.

I comencem l’any en grans causes pendents: a més de l’amenaça del covid hem de fer front sobretot al canvi climàtic i a la situació tan injusta del nostre món, en el que hi una desigualtat grandiosa entre el món ric i el món pobre. Uns problemes de fons, als quals cal afegir els més propers, com la falta de vivenda de moltes persones, la pobresa, la violència contra les dones, el racisme… Problemes que ens desesperen perquè pensem que no hi podem fer res, i llavors la temptació és no pensar-hi, quan, individualment i un a un, pensant-hi i patint-ho contribuïm a crear l’atmosfera de rebuig, que acaba arribant als polítics i als amos del món, que aquests sí tenen a les mans la solució.

I hi ha sobretot el camp en el que cadascú de nosaltres té un paper principalíssim, que és el de convertir-nos en instruments de pau i d’optimisme, optant per fugir del pessimisme per veure en tot els aspectes bons, i no jutjar i condemnar sinó ser comprensius, i procurar ser bondadosos i alegres…

Que l’alegria de viure també s’encomana!