Joan Moran ha mort després d’uns dies llargs lluitant al l’hospital per anar-se’n, uns dies  durant els quals ha pogut acomiadar-se de la Marina, de l’Ivan, de la Jorgina… i dels amics i amigues. Amb la claredat que et dona quan, ja al cim de la vida, repasses el que ha estat l’itinerari que has fet, no podia deixar de dir i repetir que la vida és molt bonica, i agrair haver-se sentit tan estimat. I la veritat és que si alguna cosa recordarem d’ell, i enyorarem, és la seva bonhomia, la seva amistat i el seu exemple, el d’una vida lliurada enterament als altres.

De petit va entrar al seminari potser il·lusionat pel paper del capellà, al que ajudava com escolanet; va anar a la Conreria, va baixar a Barcelona i  el van ordenar de capellà i, llavors, de seguida va descobrir la que seria la seva vocació, quan el van destinar a les barraques de Montjuic. Nen mimat i feliç, va ser un xoc molt gran la descoberta dels pobres, de la vida que feien, tan desemparada. I ser capellà i a exemple de Jesús el Natzarè, per ell va ser bolcar-se en l’ajuda de la gent.

Ja de molt jove va venir a Santa Coloma, primer com a seminarista i després com rector de la parròquia del Raval, barri en el que ha viscut ja sempre més, amb la Marina i els seus fills, i en el qual no ha deixat mai de treballar per a la gent, sobretot des de l’Associació de Veïns. Quan va deixar la parròquia em va dir, en l’entrevista que li vaig fer: “Penso viure com un de tants. Penso casar-me i treballar per a la gent.” I ho ha fet!

El trobarem a faltar, això és cert; però el recordarem i el sentirem sempre molt a prop.

Dijous 3 de juny: tanatori a partir de les 4 de la arda. Divendres 4 de juny: a la 10 del matí ceremònia de comiat a l’Església Major. A les 12 del migdia enterrament familiar, íntim, al Camentiri de Santa Coloma.