“Si el que va passar a Santa Coloma hagués passat a Barcelona, s’estudiaria a totes les universitats.” Ho diuen els germans Xavier i Jordi, fills de Xavier Valls Bauçà, l’arquitecte del Pla Popular de Santa Coloma de Gramenet, en la molt bona entrevista que se’ls fa a VilaWeb arran de la presentació al cine Verdi del documentari Perifèria. Una afirmació que comparteixo i que em du a parlar de la “memòria” que les persones i les institucions, les entitats i la gent guarda d’elles mateixes, però que sovint la conserven, sense comunicar-la.

Ho concreto en la nostra ciutat. Quan recordem el Pla Popular ens en sentim orgullosos: que en ple franquisme el ciutadans amb la col·laboració d’un grup de tècnics amb Xavier Valls al front elaboréssim un pla de ciutat alternatiu a l’oficial, i que hagués servit a l’Ajuntament democràtic per transformar la ciutat suburbial en una ciutat bona per veure-hi, és un fet extraordinari, probablement únic a Catalunya i a Espanya.

Afortunadament tenim el llibre d’Odei A.-Etxearte d’edicions Fòrum-Grama que explica fil per randa què va ser el Pla Popular. Però fora d’això, la ciutat “no ens ho recorda”. La ciutat és muda: ni a la plaça Xavier Valls s’ha col·lcat la placa que havia d’explicar qui va ser Valls, què va fer i què era el Pla Popular. Avui la gent veurà el documentari. Algunes persones llegiran el llibre. Però ¿per què, si més no, als carrers no es parla del Pla Popular, i d’altres coses també memorables com de la insòlita revista Grama, o del treball dels capellans de les parròquies creades els anys 65-67, o de què ha estat el CEP, l’institut Puigcastellar, i moltes altres coses que han fet la nova ciutat?

Està bé que la Universitat de Barcelona estudiï el Pla Popular i altres fets, però molt millor que les noves generacions colomenques se les puguin fer seves, llegint les plaques commemoratives penjades als carrers.