Memorial de Greuges era el nom que ja des de l’Edat Mitjana es donava al document en el que una persona, una entitat o un poble que se sentia injustament tractat dirigia a l’infractor, per reclamar que li fes justícia i, sovint, com justificació d’un fet d’armes amb el que l’ofès es volia rescabalar del mal que creia que se li havia fet. En la història moderna d’Espanya quan es parla de Memorial de Greuges de seguida es pensa en el que Catalunya a través del Centre Català dirigí al rei Alfons XII l‘any 1885. Entre altres coses es denunciava que no es permetés usar el català fora de l’àmbit familiar, i acabava acusant el govern espanyol de “l’intent de destruir el nostre dret civil”.

Les denúncies del mal tracte rebut de part del govern central no són d’ara ni aparegueren al segle XIX. Des que després de la derrota de Catalunya l’any 1714 el govern espanyol va abolir les Constitucions catalanes, les denúncies i les queixes per la violació de què Catalunya ha estat objecte han estat incessants. Ho recordo, especialment, perquè encara hi ha persones que no veuen que el procés independentista d’ara estigui relacionat amb el bàrbar espoli de l’11 de setembre de 1714. Si les queixes fossin pel mal tracte, per la discriminació que el poble pateix… no sortiríem al carrer amb la senyera ni reclamaríem la independència sinó que demanaríem més diners, una major capacitat de gestió i més bon tracte. En aquest sentit, torno a recomanar la biografia de Josep Benet, on s’explica el treball clandestí que es va fer a Catalunya, sota el franquisme, amb l’objectiu que Catalunya recuperés la seva identitat. .

Escric aquesta glossa per acompanyar el vídeo que l’Eugeni m’ha fet arribar; el trobareu en la part baixa de la columna de la dreta. És un Memorial de Greuges que fa feredat.