Vam poder veure anit el molt esperat documental “que mostra com els veïns d’aquest municipi ubicat a la perifèria de Barcelona van transformar el suburbi que els imposava l’especulació franquista en una ciutat digna”, com es llegeix en la presentació del film. I ja de molt d’hora he llegit nombrosos missatge al WhatsApp d’amics i amigues molt elogiosos. Va emocionar, sobretot les escenes en les que els fills descobreixen els paper del seu pare, l’arquitecte Xavier Vall, el gran artífex del <pla <popular, que va ser l’eina de què el valgué l’Ajuntament democràtic per canviar a bé la ciutat dormitori.

Aquests missatges rebuts subratllen l’emoció dentida en evocar aquelles lluites, que les maes en blanc i negre ens anaven mostrant. Llavors, en un segon temps, el documental ens mostra una trobada dels anics lluitadors en la qual ja no parlen tan del <pla <popular sinó de com actualment s’ha oblidat el que carracteritzà el Pla: la feiana feta des de baix i l’enorme paticipació. De fet, L’l’Ajuntament va fer ser el Pla, tant és així que el segon regidor d’Urbanisme, l’Eloy Jurado, ja pogué exhibir en una exposició a Can Siaterè un plànol de Santa Coloma que duia per titol”La ciutat Dibuixada”, és dir, les propostes que havu’ien fet els veïns amb l’assassorament del Xavier, mentre que “ara” els veïns amb prou feiens sòn escoltats i la ciutat no disposa d’un projecte que respongui a un model de ciutat, fet amb la població.

La càmara, en un tercer visionat, ens ofereix unes escenes molt boniques, alegres i suggestives, d’unes nenes magrebines i uns joves dinàmics i creatius, filmades en les extremitats de la ciutat. Imatges actuals que retraten la segona arribada d’immigrants de pa<ísos llunyans i que dibuixen el que solem dir “l’altra Santa Coloma”, i que remarquen el què el títol del film anuncia<. la perifèria!, jo diria la nova perifèria ciutadana. Però la Santa Coloma noca, agradable, bona per viure-hi i que ha estat en gran mesura efecte del Pla Estratègic el documental no la mostra.

Un documental molt ben fet, bonic, i per nosaltres, els colomencs, molt nostàlgic i emotiu; peròa part de conèixer el públic en general la lluita que vam fer, veurà la Santa Coloma amable i bonica que hem fet?