Demà (pel lector avui, dimarts) és el darrer dia de la meva estada a Bossòst. Setze dies. El fet d’estar sol i de no moure’m del poble m’ha permès fruir d’una gran tranquil·litat. He fet…
En una estada de pocs dies és molt difícil fer-te una idea d’una cosa tan personal com són els sentiments de la gent. Però sí puc parlar de les sensacions que he captat cada cop…
La glosa anterior la vaig dedicar a un dels pobles més típics de la Vall d’Aran; però ja l’exuberant natura apareixia així que la càmera deixava d’enfocar el clos urbà. La d’avui la dedico…
Bausen és un dels últims pobles d’aquesta vall, d’abans d’entrar a França. Per cert, el primer poblet que trobaríem passada la frontera és Melles, on es soltà el primer ós que introduïren als Pirineus…
Avui és la festa de Sant Jaume i la veritat és que no tinc ganes d’escriure. He estat contestant els Whats Apps que he rebut i com que no hi tinc pràctica, i si hi…
Confesso que coneixia molt poc la història de la Vall d’Aran. Sabia que hi havia persones que parlaven l’aranès, com una cosa residual. Aquests deis, però, a través de converses que he mantingut amb…
<br> Del canvi sociocultural que han experimentat els pobles de muntanya –en concret Bossòst–, em dóna peu de parlar-ne la Ruta de les Set Ermites Protectores que rodeja la població,i que s’ofereix al visitant com…
De molt jove ja vaig ser a la Vall d’Aran. Era l’any 1950. Amb companys de la Congregació Mariana dels jesuïtes de Casp vam acampar uns dies al Cercle de Colomers. Després hi he pujat…
El poble de Bossòst vist des del marge dret del riu la Garona, camí de França. Despunta entre les taulades el campanar de la parròquia, un bell edifici romànic del segle XI Fa quatre dies…
