Ha passat ja el dia 31 d’octubre, el temps continua bufant. I amb tot el que està passant –-l’horrible pandèmia, les difícils eleccions als Estats Units, els bàrbars atemptats, les guerres ferotges, tanta misèria al món i tanta gent sense llar i, al nostre país, la repressió tan gran— tot!, em fa pensar en un llibre que vaig llegir fa molts anys, i que em va impactar molt. Jo era molt jove, mirava el futur amb il·lusió mentre l’autor del llibre Les veus que criden en el desert, Ernst Psichari, escrivia: “La terra abatuda per tots els vents i sacsejada per les seves bufegades mortals, esdevé un gemec perpetu, un lament”.

Psichari era al desert del Sàhara en una missió colonialista difícil, llavors ben vita pls europeus. A mi m’interessà el que sentia, la mena de lliçó moral que en treia de la duresa de la vida al desert: “En fi, es tracta de saber si un desitja un fons moral, un cert salt de l’ànima, una mena d’innocència pura”, semblantment a com el vent despulla la terra de tot el que és accessori. “Saber si es té el gust pel cel o no; si un té el desig d’enlairar-se, d’espiritualitzar-se més i més”.

El que he anat vivint més o menys sempre, al llarg de tants anys , dels quals més de cinquanta a Santa Coloma, experimentant el goig de l’amistat, de tocar amb l’esperit la riquesa de la profunda comunió que vivim, compartint el present alhora que fem front al demà, un futur que l’amistat d’avui en el fa fa lluminós i bonic.

Amb la impossibilitat d’agrair un a un i de cop tana amistat ho fioa les xarxes: una abraçada molt afectuosa i el meu agraïment més profund.

Veureu a la columna del costat que a més del llistat dels comentaris rebuts, hi hem penjat el curt sobre la pel·lícula sobre el Pla Popular de la qual la nostra amiga Odei A.-Etxearte nés codirectora, i l’esplèndit article de l’Agustina Rico, que haúria estat la presentació del meu llibre Laetus dies hic, que la pandémia no ens ha permès fer.

L’Agustina a part d’explicar el contingut del llibre ha sabut descobrir l’esperit amb qu jo l’he concebut, cosa que m’ha agradat molt. Amb aquest esperit que ella subratlla us convido un cop més que el llegiu, participant en la mena de conversa comunial que ens permet la informàtica. Les persones que encara no l teniu, el podeu demnar a la família Valls-Roc, o a la llibreria Carrer Major.