El Germán em va preguntar perquè darrerament he escrit més que mai. Li vaig contestar  que he publicat alguns llibres però que escriure, ho he fet sempre. I he animat altres persones que ho fessin, alhora que he ajudat a promoure revistes on publicar els escrits: Flama i Euge al seminari, Acción a Vilafranca del Penedès, Quatre Camins a Poblenou, Grama, Fòrum-Grama, el Full parroquial i Amics del Fondo a Santa Coloma.; i des de 1907, capvespre.cat, el meu blog, on hauré penjat més de cinc-mil gloses. La veritat  és que la paraula em meravella, em sorprèn que la mica de veu, el so que fa –o si és escrita, les poques lletres— et puguin dir tantes coses.

Potser aquesta admiració em ve de petit, de quan iniciada la guerra civil la Generalitat ens confiscà la casa i, tancats als darreres del pis que ens van deixar, remenant els llibres del nostre pare vam descobrir l’extraordinària riquesa del món, al qual ens obrien. Agafàvem la Història Natural del gran Buffon i descobríem la immensa varietat d’animals, d’ocells de peixos, de plantes que existeixen, o agafàvem l’enciclopèdia Larrousse i coneixíem tots els països del món, les seves banderes,  i com eren els cridaners els uniformes dels seus soldats…

La paraula l’he comparat molts cops amb els còdols que trobem en els rius. Vénen de lluny, de les altes muntanyes. Han viscut una llarga història abans de ser com són, però amb prou feines ens la deixen conèixer, perquè no tenen veu. Nosaltres sí! que en tenim, i  mitjançant les paraules podem expressar coses tan inconsútils com els sentiments, les nostres idees, la  ràbia enfront del mal. ¿I no les tractarem amb respecte i amor, no les farem servir conscients que amb elles podem contribuir que el món sigui més ric, més savi, més agradable, més alegre, més comunial perquè les paraules són armes poderosíssimes? Jo (responent a la pregunta del Germán) diria que va ser en deixar la parròquia, en acabar el treball a l’Ajuntament, en plegar Fòrum-GRAMA que em vaig adonar que em quedava la paraula escrita per continuar sent present en el petit món on visc.

La paraula!