Articles by Jaume

La manta vermella

Continuo amb les gloses petites dedicades a objectes senzills, que ens fan amable el dia a dia. Avui trec la manta vermella, que en anglès deu tenir el seu nom propi. Em refereixo a la…


El vi, un bon company

A Can Fatjó teníem moltes vinyes i tot i que per nosaltres els dies de la verema eren els més emocionants, els més actius, els viscuts amb més intensitat de l’estiu, el vi no em…


Mocadorets

Continuo amb gloses d’estar per casa, avui dedicada als mocadors i als klenex, i altres petites coses. Reflexió intranscendent però que té el seu fons. Per començar confesso que a mi els mocadors tradicionals m’agradaven,…


Amb el Taca-Taca

Aquest cop sí, he cedit. La Marina fa ja tres anys o més que em recomanava que adoptés un taca-taca (o caminador) perquè em deia que aniria més segur. Aquest cop han estat les monges…


El meu llegat

En el darrer comunicat que l’Eugeni va penjar de la visita a Can Ruti afegí que en acabat vam anar a la Biblioteca del Fondo per parlar amb la responsable de l’Espai que porta el…


Camí estimat

La meva neboda Marta m’envia una foto del camí que fa cada dia d’Oxford, on viu, al seu lloc de treball. Sap que a mi m’agraden molt els camis i que recordo amb goig quan…


El Déu de Jesús

Em pregunto com era el Déu de Jesús, com l’imaginava. Jesús havia estat educat en la tradició judaica i la imatge que tenia de Déu era la de la Bíblia: la de Déu compromès amb…


Les herbes amigues

La veritat és que les celebracions de l’aniversari, amb el neguit dels dinars i de les trobades i la feinada posterior de contestar els missatges i escoltar el telèfon m’ha esgotat, per això avui, en…


Novembre

Arribem al mes de novembre, per mi avorridot, si exceptuem la Festa de Tots Sants i la Commemoració dels Fidels Difunts. Tots Sants sempre m’ha agradat molt: és com el desbordament de la bona gent,…


Gràcies

Arribo als 93 anys tal com desitjava en entrar a la Residència. Ha estat un camí llarg, i com vaig notar ahir de forma extrema, els anys ja pesen.. Però més que el cansament vaig…