Vaig veure els coloms sota el sol, com si a ells també els pesessin els dies de confinament. La veritat és que no sé com els deu afectar, a ells i als altres animals que conviuen amb nosaltres, la pandèmia, que tant ens afecta als humans.

Els dies passen gairebé sense color. Per començar, hem acabat l’any i amb prou feiens hem experimentat els temps que acostumen a marcar el calendari. Quan jo penso en l’estiu passat, el pensament em porta a l’estiu de fa dos anys, quan vaig ser als Pirineus. Aquest any sembla que l’estiu no hagi existit. El mateix em passa amb Nadal i Reis. Tots els dies són iguals, la vida com la del monjo, cada dia un horari semblant; però a diferència de la vida monacal, la nostra  d’ara és una vida com sense diumenges.

Vindrà Setmana Santa i tot fa preveure –si ens subjectem a les mesures que ens posaran—que també seran un dies monòtons i deslluïts…

Cal que ens iventem coses que ens facin bonics els dies! Com els ametllers: que en ple hivern floreixen.