Demà faig 91anys. En lloc d’escriure una glosa nova penjo la que vaig escollir per tancar el meu llibre Laetus dies hic com punt final de la sel·lecció de deu anys de capvespre. Resumeix bé el que penso i sento:

“En la pregària de Laudes he llegit un fragment de la carta als Hebreus (atribuïda a sant Pau), molt adient amb el dia que celebro el meu aniversari. “No tenim aquí la ciutat que ha de durar sempre –diu l’Apòstol– sinó que en busquem una que encara ha de venir”. Evidentment sant Pau no es refereix als béns i situacions que anhelem mentre vivim, sinó que parla de la vida eterna.

“Aquesta “casa” jo també l’espero, i amb il·lusio, i vull temps per pensar-hi, sobretot ara que l’hora de la partença és més propera. Però no sóc dels qui poden dir amb Joan de la Creu i Teresa d’Àvila que “tan alta vida espero / que muero porque no muero”. Ni tampoc dels qui es rebel·len contra la mort –com el Joan Maragall del Cant espiritual–, que en certa manera oposen “l’altra” vida a l’actual. Personalment, perquè m’agrada tant la vida terrenal i perquè m’entusiasma i sempre tinc coses per fer, sento que aquests anhels per força han de trobar continuïtat i completesa, més enllà de la mort. La fondària que trobo en el nuvolós avui, m’és com un besllum del Futur Absolut.

“A l’himne de Laudes (que és de sant Ambròs, 340-397, bisbe de Milà), hi ha el vers “Laetus dies hic tránseat / crepusculum mens nesciat” (“Que passi content el dia d’avui / oblidada la ment del mal al crepuscle”), que trobo molt bonic i que s’adiu a l’anhel de viure tranquil i alegre. El salmista (salm 84) esclata d’alegria al fer el camí sota la mirada de Déu. “Fins i tot les orenetes –afegeix– fan niu al temple”, i “els arbres del bosc criden de goig, en veure que ve el Senyor”.

“Els amics em feliciten amb el tradicional “per molts anys”. Si se me’n concedeixen tants com em desitgen ¿no m’agafaran ja en el més enllà?

Aprofito l’avinentesa per agrair les felicitacions de familiars, amics i amigues i per recordar-vos que del llibre esmentat, amb la pandèmia no n’hem pogut fer la presentació pública, però –com he escrit divrses vegades–, ja s’està repartint. És un obsqui; tothom que vulgui pot anar a la libreria Carrer Major (de Santa Coloma) i li oferiran. Se’m van oferir fer-ho sense cobrar res però jo vaig dir-los que els donin per 5 euros, perquè crec que s’ls ha de gratificar pel servei que em fan. Si viviu fora de la ciuat truqueu-los per demanar que us l’enviïn (933 85 58 42).

Sobre el llibre em plau copiar l’escrit que m’envià el meu amic, el doctor SantiagoTintoré:

“Molt estimat Jaume: He aprofitat el confinament durant els dies d’estiu passat, per llegir amb molt d’interès el teu llibre “Laetus dies hic”. ¡Quin títol més bonic! Té ritme. Sembla l’encapçalament d’una partitura musical. És com tu dius un llibre blanc. No és cap llibre de ficció. És un llibre de tauleta de nit per llegir amb calma i meditar, abans d’anar a dormir. És un llibre important. Em recorda molt bé la teva entrega personal i humana, per a tots els llocs on has estat destinat, i l’evolució del teu pensament al llarg de la teva vida. Jaume, segueix fent “camí”. No et desanimis. Una forta abraçada, amb tot l’afecte, SANTI”