Al principi de tenir el càncer vaig pensar que avançaria de pressa i el malestar m’ho feia preveure, però el bon tractament d’en Cristian, el metge del Pades, sembla que l’ha estabilitzat i que creix lentament. I jo, estant despert i actiu, me n’alegro.

Fins quan? Arribo a somiar que arribaré als 140. Treballo molt. Escric molt. Llegeixo molt. I tinc molt contacte amb molts amics i amigues… Em fa il·lusió viure la mort com un comiat. I el goig de celebrar-la fent el meu camí d’Ítaca.

El Màrius Sampere, quan em van operar del cor per canviar-me la vàlvula afectada per l’endocarditis, em va preguntar si havia sentit el fresseig dels passos de la dama. Li vaig dir que sí. Ara ja han passat molts dies, temps per viure-la positivament, agafant pel camí tot el que em fa millor.

Doncs… benvinguda!

Aquest matí, en Jaume ha pogut sortir per primer cop en deu dies de la seva habitació. Ha estat com un alliberament. Tenia ganes de canviar d’ambient, fins i tot d’anar de compres pel barri. Haurà de ser un altre dia. Ha rebut les visites de dos col·legues sacerdots. I del metge del Pades, que l’ha auscultat i l’ha trobat estable.

Ha tingut una gran alegria quan ha vist les fotos i s’ha assabentat que en Salvador Bacardit li ha portat al Papa Francesc dos dels seus llibres més estimats. Cinc nens, la història de la seva infantesa i la dels seus quatre germans, i Laetus dies hic, les glosses publicades al Capvespre entre 2011 i 2019.
A més de la foto que ens ha fet arribar en Salvador, aprofito per reproduir també la carta que en Jaume va escriure al Papa i que acompanyava els llibres. –Eugeni.