(Escric a mà aquesta glossa que l’Eugeni transcriu i penja al Capvespre)
Un dia estrany el d’avui. He dit a sor Mercedes que no m’agrada la festa de Cristo Rei que avui celebren [diumenge 20 de novembre]. Li vaig dir que no m’imagino Jesús com un rei, sinó com un home senzill, el fuster del poble que ho arregla tot. Un home que no ha vingut a manar, sinó a servir tothom, i, en tot cas, a treballar per una societat millor que per ell seria el Regne de Déu.
L’estranyesa del dia és explicar la celebració del sagrament de l’extremunció, que he rebut avui cerimoniosament, acompanyat per dos capellans i les monges. Amb la rebuda d’aquest sagrament se m’esborronaran en morir els meus pecats comesos pels ulls, les mans, les orelles… per poder entrar al cel, quan jo crec que el nostre principal pecat és no haver estimat prou la vida, sobretot amb el nostre egoisme, impedint que la gent sigui plenament feliç.
Una manera contraposada -però no diferent- de celebrar el viàtic, l’extremunció és com la invitació a reconèixer Déu essent feliç amb la gent i ajudant a ser-ho.
El Regne de Déu és a la terra.
Avui he tingut l’agradable visita de la Clara i l’Anna, les filles de l’Isabel i l’Eugeni.
Jaume, tu has estimat la vida i compartida amb els altres, omplint-la de valors com l’amor, la humilitat, la bondat, l’honestedat, la dadivositat o la fe. Els qui hem tingut la immensa fortuna de compartir amb tu sigui en persona, en projectes, viatges o inclús virtualment; com un aspersor ens has esquitxat. Aquest espurneig que ens ha impregnat, llisca per dintre nostre per ajudar-nos a ser una mica més bones persones. Gràcies Jaume.
Jaume,
cada dia segueixo rebent i aprenent de tu. Que no oblidi mai que l’alegria serena que em dona la fe és per a ser compartida, també en els moments difícils.
Viatic, derivat de via, en llatí: CAMÍ
Seguim caminant junts el camí que agraeixo poder fer amb tu… Ahur avui i demà.
Estimat Jaume, espero que la uncio dels malalts sigui la forca que t’ajudi a curarte completament.
gràcies per fer-nos participes d’aquests moments tan especials a través d’aquesta finestra que amb tant d’amor i humilitat construïstes.
les teves petjades ben unides al fang del camí estan plenes d’amor i ens serveixen de guia en aquesta selva on és tan difícil que arribi una mica de llum.
gràcies.
Gràcies Jaume,
Amb tu hem après a ser cristians de debó, fins a l’últim moment perquè sempre ens dius que estimar la vida és estimar la gent.
Jaume,
Fa pocs dies et vaig visitar per portar-te el llibre de memòries del Lluís. Sabia que estaves delicat de salut, però no tenia cap notícia que estiguessis malalt, ni tampoc l’abast d’aquesta malaltia cruel. Vaig sortir-ne afectada, i, també, impressionada per la teva fortalesa i resiliència en el teu gest, la teva mirada, el teu parlar, el teu recordar. T’agraeixo aquest moments compartits.
Una abraçada
Paller
Jo només conec al Jaume Patriç pel seu blog, i el seu testimoni de persona i d’home de fe d’aquests darrers temps m’impressiona molt. Seré un més dels de la llista, que suposo força llarga. de tots els qui el portarem per molt temps al cor i a la pregària.
Gràcies per aquests anys d’amistat, d’exemple, d’amor i d’educació envers els altres. Gràcies per estar sempre en els moments dificils. Sempre et portarem al nostre cor. Anita i Lourdes
Hola jaume, estic molt contenta de la gran companya que tens en uns moments tant dificils . Una abraçada des de Vilafranca.
Jaume moltíssimes gràcies per totes les coses que ens has ensenyat.
T’estimem
Carme