La veritat és que vivim una vida tranquil·la i en un món –el nostre petit món de cada dia– ben agradable. I no només en l’àmbit més pròxim sinó que aquesta felicitat s’eixample pel fet de pertànyer a Europa, un món cultural en el que ens trobem bé. Però aquesta mirada cada dia me la trenquen les notícies que m’arriben d’arreu: l’enorme quantitat de guerres, de gent que fuig dels seus països i que xoquen contra fronteres inhumanes, assassinats., violacions, robatoris… que també esquitxen el nostre món més pròxim.
¿Com viure tranquil i feliç sabent que cada dia es destrueix el planeta, que cada dia moren de gana milers i milers de nens i nenes? I tu sense poder fer res d’efectiu i immediat per aturar-ho. M’assalta llavors el gran interrogant sobre la condició humana. D’on neix tanta maldat, tanta bestialitat? La resposta més profunda és que els humans –que som animals racionals—en molt bona mesura no hem superat el llindar de l’animalitat.
I d’altra banda i molt decisivament, hi ha el fet que vivim en una societat molt injusta en la que hi ha molta misèria i pobresa, i en la que l’educació és molt feble i en la que el diner s’ha fet l’amo del món i campa a cor què vols, convertit en el màxim desideràtum, convertint l’home en un llop –com ha deixat dit una sentència clàssica, “homo hominis lupus”..
Vull pensar-hi i aprofundir els interrogants que el Mal al món em posa.
Fas ben fet, Jaume, de voler reflexionar sobre el problema del mal. Parlem-ne. El món genera mal, tant mals naturals (un terratrèmol, una malaltia) com mals causats per la malignitat humana (la guerra de Putin contra Ucraïna). És inimaginable un món sense mal -seria el cel a la Terra- per la senzilla raó que la finitud que ens defineix és indestriable del mal. El problema del mal ens interpel·la a tots, siguem ateus o siguem creient com som tu i jo; però a nosaltres els cristians encara més. Parlem-ne, doncs. Déu no crea el mal perquè és l’antimal. I no pot intervenir directament contra el mal perquè anul·laria la nostra llibertat i l’autonomia de la naturalesa. La gran pregunta és: per què ha creat Déu el món sabent que hi coexistirien el blat i la mala herba? Resposta: per la mateixa raó que la gent jove continua portant fills al món, és a dir, perquè la vida malgrat tot val la pena. Per cert, ja saps que la meva dona i jo tenim des de fa quatre anys una neta (de la nostra filla gran), sàpigues que des de fa tres setmanes tenim també un net (de la nostra filla petita). La cadena de la vida continua.
El mal! Certament és un tema que sovint m’interpel·la. Interessant l’aportació que fa en Joan al seu comentari… sempre he pensat que el mal se’l pot combatre amb justícia, igualtat, i sobretot, molta molta educació en valors i principis, ja de ben petits, al nucli familiar i a l’entorn social; ja que dono per fet que a l’escola ja és així. De fet, sovint tinc la sensació que nadó contra corrent amb què promovem a l’escola i el que els nens i nenes mamen fora d’ella…