He llegit l’article que la filòloga colomenca i excel·lent escriptora Marta Vallverdú dedica a la Biblioteca del Fondo, al Infograma. Un article amè i divertit en el qual bateja l’equipament com la nena, perquè la del Fondo ha estat la darrera biblioteca que s’ha fet a la nostra ciutat.
El joc, simpàtic, té l’inconvenient que tapa el dens treball que es va fer al barri fins arribar a fruir d’un equipament tan significatiu. No endebades l’Associació de Veïns i la nombrosa quantitat de joves de la JOC van fer del Fondo el barri socialment i culturalment més combatiu de la ciutat, amb el suport i l’impuls de la jove parròquia del barri. Just a la parròquia s’hi creà l’anomenada Biblioteca Popular del Fondo que tenia dos nivells: l’infantil, que acollia una pila de nens i nenes als quals un nombrós grup de senyores ajudaven a fer els deures, i el dels adults, amb un ric estoc de llibres, que era a disposició de tothom.
Al mateix temps –i estic parlant dels anys seixanta i setanta– funcionaven els Diálogos de Juvenud , on els nois i noies tractaven temes culturals i polítics. Una tasca que donà peu a la creació de l’Escola Social, que s’estengué amb molt d“exit a Badalona i a Sant Adrià. Amb tanta activitat els infants, els joves i els veïns tant es trobaven en un acte cultural com en la reivindicació d’un solar, en el qual, després de netejar-lo, es muntava un espectacle per als nens i nenes.
La memòria d’uns fets que he volgut salvaguardar, acceptant que la sala d’actes de l’actual Biblioteca del Fondo dugui el meu nom, a canvi que l’Ajuntament creï un espai que ha d’acollir i exposar la pila de documents, de fotos, de dibuixos, de què n’he fet donació. L’espai va ser aprovat el març del 2015 per l’Ajuntament. La primera bibliotecària, la Mariona Chavarría, s’hi encarinyà i se’n preocupà molt. Però per la pandèmia i no sé ben bé per quins problemes entre el personal, a l’espai no s’hi ha fet res més.
Decebut em pregunto: fins quan?
Gràcies Jaume per posar les arrels que, amb el treball i compromís de tants i tantes colomenques del Fondo, van fer d’aquest un barri tan singular i combatiu. Que va anar donant fruits, en la forma de millores urbanístiques, culturals, de cohesió…
Per a mi ha estat, és i serà un plaer seguir amb el teu llegat, que marca les línies del futur que volem: una societat més justa, igualitària, compromesa, oberta i acollidora. Amb totes les dificultats i treball de consensos necessaris. Reflexionant i compartint, també des de la desacordança.
Molt oportú i necessari el recordatori d’en Jaume sobre la biblioteca que ell mateix va fundar i que fou la primera i única biblioteca del Fondo i barris veïns durant dècades. Cal remarcar el voluntariat incansable de persones ja desaparegudes com la Conxita Puig i el Fernando (del nom no n’estic segura) Bocanegra que ja grans i ell malalt continuaven ajudant els escolars del barri amb els deures i amb la consulta de llibres a la Biblioteca Popular del Fondo.
Sobre la Biblioteca del Fondo, una comissió dels Amics i Amigues de Jaume P. Sayrach va treballar llargament per tal que la biblioteca portés el seu nom però la postura dels interlocutors per part de l’Ajuntament va ser inamovible i no es va aconseguir ni la proposta del nom compartit en la línia de la Biblioteca Salvador Cabré – Singuerlín.
Per finalitzar, sobre la sèrie de les biblioteques colomenques que ha aparegut a Infograma trobo en falta un record per a les directores històriques de les biblioteques Central i Can Peixauet. Mercè Penalba i Maria Font, que van començar en la professió encara adolescents a l’antiga biblioteca F. Valls i Taberner, s’han jublitat després de tota una vida a les biblioteques colomenques. Sense elles -pioneres en una època de grans mancances-no s’entén una part important de la vida cultural i social colomenca contemporània.
Més informació sobre el Fons Sayrach: https://enelfondo.cat/2019/06/23/lespai-en-el-fondo-jaume-p-sayrach-pren-forma/
Juan Bocanegra és el nom del veí recordat en el comentari anterior.