Durant tot l’any el CEP ha estat recordant i festejant els seus setanta-cinc anys de vida a Santa Coloma. Personalment no he pogut assistir a cap acte però els he seguit amb interès i afegeixo que amb afecte. Una pila d’anys en vaig ser soci actiu, i potser un dia d’aquests em toqui anar a recollir la medalla dels cinquanta anys.

Per mi, el Centre Excursionista Puigcastellar és l’entitat sociocultural més rellevant de la ciutat, i no només perquè aplega un nombre de socis més elevat, sinó per la ferma incidència en la ciutat: tot sent un centre eminentment excursionista, sempre ha estat molt català, n’ha defensat la llengua, ha donat a conèixer la història de Catalunya i ha vetllat pel patrimoni ciutadà, urbà i paisatgístic. D’ell ha depès la conservació del poblat iber, també que el riu Besòs s’hagi salvat… i  a través del grup de cultura i de l’ Aula de la Gent Gran  ha sostingut la flama en moltes persones. Una tasca comuna als centres excursionistes de Catalunya, com l’Agustina Rico explica molt bé en el seu magnífic llibre sobre el CEP, escrit quan va fer cinquanta anys.

Jo haig d’agrair-li que quan el Club de Debats ens vam veure tirats al carrer per no tenir cap mena se suport, el CEP ens acollí i el grup passà a dir-se Grup de Sortides i Debats. Va ser el temps que amb l’Albert i el Quim vam modernitzar el butlletí, i quan vam organitzar unes xerrades molt celebrades, amb personatges tan eminents com el filòsof Arangren que, si no se´n va fer soci, faltà ben poc.

Per tot plegat, desitjo al CEP una vida molt llarga.