TV3 ha dedicat un magnífic curt al riu Besòs, ara que els ajuntaments que es troben en l’últim tram dei riu es reuneixen per reclamar més inversions per aquest territori. Partint de l’alt grau de degradació en què el riu es trobava els anys de la forta immigració, el documental es centra en el terrible desbordament que causà una gran mortaldat i destrucció. Són unes imatges impactants, molt ben acoblades amb la narració que fa, de manera concisa i clara, el nostre periodista Eugeni Madueño.

Jo aquell any no hi era, a Santa Coloma, però vaig venir poc després i vaig viure tenint sempre a la vista el riu, que equiparàvem a una claveguera. Diré més: a mi el riu em fascinava, molts dies el seguia corrent avall, no sé si escandalitzant-me per tanta degradació, o si preguntant-me si encara es podria salvar… I veient -lo, sobretot, com la imatge del nostre mòn, com després Màrius Sampere expressaria en el magnífic poema Balada del Déu, el riu i la mar, que comença dient “He vist Déu baixar pel Besòs”.

Fins que un dia vaig convidar la Cristina Mallo, excel·lent redactora del Fòrum-GRAMA, que m’acompanyés a Montmeló on es forma el riu, perquè el recorreríem fins al mar,i perquè ella n’escrivís un reportatge. La caminata va resultar-nos molt fatigosa –i fastigosa!–, havent de salvar molts obstacles, immersos sempre en un paisatge tan corrumput. L’escrit que redactà la Cristina és un testimoni cru i impactant del riu Besòs, de quan era una clavegeuera, i molts donaven per definitivament perdut.

Avui el riu claveguera és un parc magnífic. Un testimoni de com els somnis si es persegueixen amb fe, acaben realitzant-se.