La festa del Roser és una de les més populars de Catalunya. En la seva difusió jugà un paper decisiu el papa de Roma quan, per celebrar la victòria dels cristians contra els turcs a Lepant, l’atribuí a la Vegre del Roser, o del Rosari, una devoció que els dominics -el papa n’era-, el difongueren amb entusiasme.

No cal dir que el Roser s’estengué de seguida pel món rural. Es crearen moltes capelles dedicades a aquesta verge. Sense anar més lluny, diré que a la casa pairal on va néixer la meva mare, l’any 1787 el bisbe de Barcelona autoritzà a la família Fatjó dels Xiprers que hi construíssin la capella de la Mare de Déu del Roser, que existí fins que amb la guerra civil els rabassaires la van incendiar. A més, tenien com una capelleta portàtil –una capsa amb l’estatueta de las marededéu a dins– que els terratinents guardaven al mas, passant-la d’una masia a l’altre, any rere any.

Jo acompanyava la meva tieta quan era el nostre torn. No teníem cotxe i ella no hauria guarnit l’euga per desplaçar-nos al mas que ens tocava; fèiem el camí a peu, ben bé tres quarts d’hora d’anada i tres més de tornada, i en tinc un record molt bonic del recorregut sense gairebé cap cotxe a la carretera, caminant entre les vinyes sota un cel immens.

Devocions populars que més enllà de l’aspecte religiós han tenyit de sentiments molt bonics l’ànima del nostre poble.

NOTA

Aquesta tarda coneixerem el resultat de la votació sobre si Junts continua al govern, o en surt. A mi em costa dir què votaria: les dues sortides tenen els seus avantatges i els seus inconvenients. Però crec que finalment hauria optat per sortir del govern, tot i que això representi caure en la intempèrie. Penso que si segueixen al govern les baralles continuaran. Els consellers de Junts faran bona feina; però d’una Catalunya autonòmica i supeditada al govern de Madrid, tenint de companys una Esquerra Republicana que aplaça indefinidaent l’autonomia, i que, a més, és d’un caràcter prepotent que fa impossible el dàleg. Penso que els de Junts, si surten, hauran de caminar uns anys pel desert. Però poter acabin constituint el partit netament independentista, que tant necessitem.