Fa ja cinc anys de la celebració del referèndum de l’1 d’Octubre, el dia més gran de la història moderna de Catalunya. No hi ha cap país que hagi tret al carrer dos milions de persones per a ser independents. Catalunya va derrotar Espanya, que ni va poder impedir que es posessin les urnes ni que la gent entrés votar malgrat que, no podent-ho avortar democràticament va enviar la policia i la guàrdia civil, conculcnt un dret reconegut universalment.
Hi ha també molts comentaristes, pensadors, tertulians i polítics (amb la caterva de periòdics que ho sostenen), que l’1 d’Octubre va ser un engany, una presa de pèl o, per als menys virulents, un suflé, quan en realitat vam tenir l’Estat acorralat. Va ser amb la repressió –que és l’arma del totalitarisme– i amb l’empresonament dels membres del govern, o provocant-ne l’exili, que van decapitar el moviment. I no entenc per què Esquerra Republicana es passà descaradament a l’autonomisme i Junts, tot i mantenir la creació d’un pla estratègic conjunt idefensar la insobordinació al carrer, no trenca amb la política d’Aragonès,mentre que per darrere pacta amb Espanya l’ampliació de l’Aeroport i l’organització dels jocs olímpics de l’hivern.
L’11 de setembre vam tornar a sortir al carrer i el president Aragonès, amb la benedicció de Jonqueres, no hi participà. La presidenta de l’ANC ha reaccionat amb l’amenaça de fer una llista independent. Ena canvi jo miro a Waterloo i em pregunto: ¿que no tenim ja amb el Consell de la República que es construeix de baix a dalt, i que compta amb 102.000 socis, del qual una dona de la CUP, Ona Curto és la Presidenta de Representants del Consell, i una altra dona, Maria Costa, alcaldessa de Banys d’Arles (Catalunya Nord), n’és la Vicepresidenta Primera i un home, Jordi Pessarrodona exregidor d’ERC i independents d’esquerres, de Vilatorrada, n’és Vicepresident segon,que ens representarien prou bé?
Als amics i amigues que voleu la independència de Catalunya us dic “apunteu-vos al Consell Local de la República!”. I a Carles Puigdemont li dic “President, torni ja!”
Hola Jaume.
L’1-O efectivament va ser un èxit rotund, encara que les conseqüències del mateix no aconduiren al propòsit desitjat o previst. L’estat espanyol va respondre amb una violència brutal, que només va aturar quan d’algun estament per damunt d’ell li cridaren l’alto. Llavors ha continuïtat fins a dia d’avui amb una repressió sistemàtica i quirúrgica cap a tot el moviment, y promovent una campanya de desprestigi per tots els mitjans possibles, estatals o privats, afins o “comprats”. Repeteixen a mode se mantra el fracàs, l’egoisme d’uns líders i la davallada del procés… No us ho creieu, seguíu fidels als vostres ideals i esperem latents.
Puigdemont? Cuasi han aconseguit desactivar-lo… tornar no és possible perquè el tancarien i ho mostrarien com trofeu de caça per desanimar-nos més encara…
Això si! Nous lideratges ja!