Vivim dies políticament intensos però avui i demà obro un parèntesi per dedicar les gloses al meu germà gran, que avui celebraria el seu sant, i al meu germà segon, Manuel, que compliria 94 anys. Al Miquel-Àngel a mesura que m’he anat fent gran cada dia l’he admirat més. Total tenia un any més que el Manuel, dos més que jo, tres més que l’Abelard i quatre més que el Narcís. Però les circumstàncies viscudes en la nostra infància –les morts dels pares i de l’avi, la pèrdua de la torre i de la casa i la pobresa en la que vam caure–, creà una situació en la que ell, com el gran, tenia que ajudar l’àvia, vella i malalta. Fins i tot físicament es desenrotllà de seguida i en alçada ens superava a tots de forma exagerada.

Aquells anys el degueren marcar molt. Esclatada la guerra hagué de ser el confident del papà que preveient les malvestats que s’acostaven li confià on amagava un tac de bitllets per quan ens fes falta el diner, o els llocs on enterrà els objectes que estimava més, com el cap del santcrist que havia fet com a model del Crist que havia de presidir la tomba i les joies de la mamà. Al col·legi –ja acabada la guerra–nels padres li deien l’alcalde. Allí va conèixer els seus grans amics, el Gimi i el Benazet, va excel·lir com estudiant –sobretot en matemàtiques– i com a dibuixant. I es va fer molt amic del pare Mampel, un home just, potser massa recte, a qui sempre admirà.

I hi ha els aspectes més humans. La satisfacció de veure’s amb l’esposa i la corrua de fills, amb el gosset i el verdum (un ocellet que recollí quan caigué del niu i que visqué molts anys). Amb el Manuel van editar una pila d’anys la revista L’Infantil-Tretzevents, per a la que creà les delicioses formigues Bibi i Tobi. I amb la gent de l’Acadèmia Catalana –amb el Manuel i el Narcís– va prendre part en un munt d’activitats culturals i polítiques, unes camuflades sota el paraigua dels jesuïtes i altres clandestines, inspirats en el lema de Jordi Pujol de “fer país”.

Quan va morir recordo que vaig escriure que amb la seva mort ja eren molts els amics i familiars que ens havien deixat. Però vaig afegir que jo ja vivia una mica al Cel, amb ells.