Com constata el Calendari dels Pagesos i ho digué ahir el meteoròleg Tomás Molina, avui comença la tardor oficial, l’estació de l’any que, com he escrit moltes vegades, a mi m’agrada més. O m’agradava!, perquè ara, amb els sobtats i potser perillosos canvis climatològics potser canviarà radicalment, i de ser l’estació intimista, la de la interiorització de l’esperit i de la admiració dels canvis cromàtics del paisatge, ens porti dies tumultuosos i perillosos.

Ho haurem d’assumir; i anar-nos-hi acostumant, canviant d’hàbits si és necessari. Com passa en la vida en general. Ara que havíem superat la pandèmia i ens obríem a la vida normal, a Ucraïna esclata la guerra i fins i tot el Putin ens amenaça amb les armes nuclears, i encara que no les usi, la guerra, que ja dura més de mig any , a més de causar un dany immensa a Ucraïna incideix molt negativament en l’economia mundial, i ocasiona, als països més pobres, una situació extremadament greu.

I d’aquí a uns mesos vindrà l’hivern i com diu la sàvia dita popular, “qui dies passa anys empeny”. I jo ho vull viure amb l’esperit de sempre. Confiant que malgrat tot sempre hi ha persones, i entitats, i països que al mal responen amb el bé. Com passarà en el paisatge: la vegetació continuarà traient el cap i els arbres compliran amb la seva missió de purificar l’aire que respirem.

Vingui el que vingui sé que sabrem respondre adequadament, per mols xàfecs i aiguats que ens porti l’estimada tardor.