Fastuós comiat

Després d’haver dedicat dos capvespres a la presència del Mal al món, gairebé no sé que dir del fastuós comiat de la reina Isabel II. Tinc encara gravades a la retina les vistes de les fosses de Ucraïna, el plor de la gent, la destrucció del país… Però haig de dir, d’entrada, que l’espectacle que ens ha ofert la BBC ha estat espectacular. D’una bellesa gran, d’un desenvolupament perfecte.

I el que he trobat més impressionant és la participació del poble. Una comunió encomanadissa en bona part, gràcies a la institució monàrquica, al saber fer-se sempre present, sense ficar-se en política, però donant als ciutadans aquell plus o aquella mena de seguretat que es troba més enllà dels alts i baixos polítics. Però aquesta tan remarcable comunió penso que es deu sobretot a la figura de la reina, al seu dolç i empàtic somriure.

I ve la reflexió freda: quant ha costat aquesta cerimònia fúnebre? La paga l’Estat: per tant els ciutadans. Però també ¿quants diners no aporta l’increment del turisme? També podríem preguntar per arribar fins aquí — la consecució de l’Imperi!– quantes guerres no ha costat, quantes morts, quanta injustícia? Un món que potser es va acabant i que m’agradaria que un altre món, un món nou, ens admirés no pel fast de les grans cerimònies sinó per la igualtat de la gent, per l’austeritat, pel respecte a la natura.

Un món en el que es fes palesa la germanor i la bondat!

2 Comments on "Fastuós comiat"

  1. Bon dia.
    Quanta raó que té el seu comentari…
    Era fastuós, però no hi havia “ni germanor ni bondat”.
    Moltes gràcies.

  2. Jordi Morrós Ribera | 20 setembre, 2022 at 17:06 | Respon

    El cerimonial de la casa reial dels Windsor és i serà fastuós, però el sentit de l’humor britànic també pot ser corrosiu a més no poder. Aquí us en deixo una mostra que vaig publicar dies enrere al meu mur de Facebook.

    El sentit de l’humor britànic sobre la defunció d’una cap d’estat i Graciosa Majestat d’un imperi que fou però ja no és. Ho signa en Quim Aranda al diari Ara del dimecres dia 14.

    “Un acudit que pot semblar més aviat irreverent i contra la tradició democràtica britànica flota sobre Londres aquests dies. “El país viu l’enterrament de Queen Jong-un”, joc de paraules amb el nom del president de Corea del Nord, Kim Jong-un i l’esmentada nord-coreanització, no només de la cadena pública de referència (BBC, “of course”) sinó de tota la vida del país. Perquè la veu crítica, la dissensió, la broma, no està permesa. I cal mostrar-se com un autòmat i parar compte amb segons quins comentaris es fan en veu alta. I cal embolcallar-se en el miratge del dolor obligatori i profund per la pèrdua d’Elisabet II, l’àvia de tots els britànics, de tot el món.”

Respon a Jordi Morrós Ribera Cancel·la les respostes

El teu e-mail no serà publicat


*