Tendeixo a veure el món amb optimisme i amb una gran fe en l’home. Instintivament vaig a la Bíblia, de la qual em va quedar gravada per sempre l’afirmació que fa, ja des del principi, de la grandesa i perfecció de l’home i la dona, presentats com imatges de Déu. Una afirmació semblant que també m’impactà quan vaig llegir que el cor de la gran tragèdia de Sòfocles, Antígona, ho diu amb rotunditat. Però de seguida la història de la jove Antígona es converteix en un drama inhumà, per la presència del Mal, que tenyeix totea les tragèdies del gran autor grec. A la Bíblia, tot just acabada la presentació d’Adam i Eva –tan bons i tan perfectes–, assistim a l’assassinat d’Abel pel seu germà Caín.

N’hi ha prou donar una ullada al nostre món més proper per veure la abassegadora presència del Mal. A un nivell quotidià veus com arreu apareix la mesquinesa, l’egoisme i la dolenteria. Per exemple, amb la incomptable quantitat de plantacions de marihuana que es detecten a Catalunya, de la que se n’extraurà la droga, que tant de mal fa a tantes persones. Cada dia t’assabentes de robatoris amb violència, amb més d’una víctima… Exemples petits, però que sembla que fan veritat la dita “homo hominis lupus, l’home, un llop per als altres homes.

En gros ho constatem en la terrible guerra d’Ucraïna, amb el Putin com oficiant de sacerdot del Mal. ¡Quanta destrucció, quant patiment, quant de Mal!, com ens acaben de mostrar les imatges de la fossa d’Izium, amb més de 400 persones assassinades vilment. ¿És que el Dèu d’Adam s’ha oblidat de nosaltres? ¿O és que el dimoni perverteix la Terra, com diu l’Apocalipsi? Preguntes que no hauríem de refusar, i situacions de les que no hauríem d’apartar la mirada.

El problema del Mal existeix i ens afecta. Val la pena pensar-hi.