Globals

Quan fas un arbre genealògic puges cap enrere, remuntant les generacions des de la immediata, que és la dels pares, cap la dels avis, i de la d’ells, cap als besavi, fins allà on els llibres on estem registrats es conservin. Però sovint –sobretot ara que en estar malalt em venen a veure els fills dels meus nebots– penso que seria molt enriquidor seguir les passes que donen els membre més joves de la família.

En lloc de portar-te a uns llocs com més amunt més petits, la visió s’obre com un ventall, com mai hauries imaginat. Ahir, per exemple, va venir la Marta que ja fa uns anys que viu a Oxford, i em presentà el James, ara convertit en un nou renebot meu. Unes setmanes enrere va ser la Maria, la neboda que ja porta un temps a Stuttgart, amb qui vaig estar una estona, i pocs dies abans va ser la Clara, que fa poc s’ha casat amb el Leo, un noi de París, on viuen els dos. El Francesc ja fa quatre anys que està casat amb la Lucero, de Mèxic, d’on acaba de venir després del mes de vacances…

Es el resultat de la globalització del món d’avui, i de l’Erasmus, que ho propicia. I és el clima que respirem. Els mitjans de comunicació han escurçat les distàncies. Però el perill és que l’ampliació d’horitzons faci que es perdin els valors culturals propis, quan són riquíssims. Per això, en lloc de contraposar l’obertura al món amb els valors de cada lloc, s’insisteix que cal aprofundir en la pròpia cultura, per no perdre-la, sinó enriquir-la.

També a nosaltres, els qui tenim familiars dispersos, aquesta mena de fuga ens pot enriquir.

Sigues el primer en comentar on "Globals"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*