No sé què més han de veure els qui diuen un cop i un altre que l’independentisme ja ha passat, i s’eforcen en voler-nos fer creure que l’1 d’Octubre va ser un foc d’encenalls. Són molts, els tertulians, els comentaristes, els periodistes que donen per fet el que ells voldrien que fos, o el que els paguen perquè ho difonguin. Què diran, ara, davant la manifestació d’ahir? I esperem l’1 d’Octubre: jo desitjo que sigui una clatellada monumental a aquesta gent, i sobretot als polítics.

Ahir encara vaig veure el Jonqueres dir amb un to tremendista que Esquerra Republicana és “no només la millor eina sinó l’única per fer la independència”, i el president Pere Aragonès insistia en mantenir el diàleg amb Espanya com la manera d’ampliar la base, mentre que amb la campanya contra la mani i contra l’ANC el que aconseguiren, en tot cas, és que els manifestants fossin uns quants menys.

Cal una via nova, una ruta clara i definida, directament independentista. I penso: per què no fem que l’encapçali el qui és de iure el nostre president en l’exili, Carles Puigdemont, amb la gent del Consell per la República? Jo ja soc membre del Consell i en som més de 100.000 els qui en formem part. Doncs au!, mans a l’obra!

Si tenim l’home i l’instrument, a què esperar?