El santoral catòlic avui recorda el jesuïta Pere Claver, un català nascut en una família camperola al bonic poble de Verdú, de l’Urgell, l’any1580. Jove inquiet, anà a Barcelon on estudià Lletres i Arts però la seva inquietud el portà a les missions d’Amèrica, quan ja havia entrat als Jesuïtes. Un cop allí s´horroritzà en veure la tracta de negres. Era a Colòmbia (la Nueva Granada), a Cartagena de Indies. Veia arribar els vaixells procedents d’Àfrica, carregats de negres que després, en el mercat públic, eren venuts.

D’aquest negoci –legal durant molts segles– se n’aprofitaren molts empresaris catalans que havien anat a fer les Amèriques. Un negoci que es perllongà segles després, fins i tot un cop que es prohibí. Un negoci que donà peu a l’esclavisme català, amb el qual s’enriquiren molts catalans que, en tornar a Barcelona, van donar peu a la creació de l’eixample o barris moderns de la ciutat.

Ara l’Ajuntament de Colau ha decretat fer neteja de la lacra que suposa mantenir els monuments dedicats a prohoms esclavistes, cosa que suscita la polèmica de si aquesta resolució no és un disbarat, atès que esborra la memòria de part interessantíssima de la nostra història. Aquests empresaris van fer un dany enorme. Però alhora, amb la prosperitat dels seus negocis van fer créixer Barcelona, i van protegir la cultura i les arts, i fins van fer obres de caritat. ¿No seria més intel·ligent –pregunto amb altres pesones–, i més pedagògic, conservar-los, adjuntant-hi una explicació de què van fer i com van ser?

La veritat sempre et fa lliure mentre que l’oblit et desarma.